Hi havia una vegada... En un petit poblat, vivia un captaire molt conegut per tots els seus habitants, per la seva sorprenent capacitat de donar consells i ajudar les persones.
El captaire, només demanava la voluntat per oferir les seves sàvies paraules als habitants del poble.
Tal va arribar a ser la seva fama que el Rei, sorprès pel que li explicaven, va decidir visitar-lo i demanar-li consell. Després de visitar-lo, el Rei va quedar molt satisfet amb els consells del captaire i li va demanar que l’acompanyés a palau perquè pogués ajudar-lo en les tasques del dia a dia.
El captaire va accedir i va marxar a viure a un sumptuós palau.
Cada dia que passava, el Rei es mostrava més satisfet amb l’ajuda del captaire fins que va decidir prescindir de tots els seus consellers.
Un d’aquests consellers, ressentit per la decisió del Rei, va decidir espiar el captaire per descobrir d’on venia la seva capacitat per aconsellar tan sàviament. Per a la seva sorpresa va descobrir que el captaire abandonava el palau al vespre i hi tornava abans de que sortís el sol.
Un bon dia va decidir seguir-lo per veure què feia durant aquestes hores en què s’absentava del palau. Sorprès va veure com el captaire es dirigia al vespre a una cabana que es trobava als afores del palau. Aquí, el captaire es despullava de les seves riques vestidures i es tornava a posar els seus antics vestits. Després es ficava al llit a terra sobre un llit de palla. Al matí, el captaire es tornava a posar les seves riques vestimentes i tornava a palau.
El conseller es va dirigir al captaire i li va preguntar:
“Captaire, quin és el motiu pel qual et prives de les teves riques robes per tornar a posar-te les teves i dorms sobre el dur sòl podent dormir sobre un llit còmode al palau?”.
“Molt senzill”, li va contestar el captaire. “Per no oblidar-me mai del lloc d’on vinc”.
El missatge d’aquesta història és clar: Qui s’oblida del lloc d’on ve, oblida part de la seva essència com a persona.
L’absència de valors és potser el factor més decisiu en el deteriorament de les relacions humanes i un pesat llast per al desenvolupament personal i professional.
La humilitat és un dels valors poc aplicable avui a la nostra societat.
La competitivitat desaforada ens priva de la humilitat, del que som.
Vivim en un món on el material pesa molt i les persones tendim a mesurar la nostra saviesa i felicitat en funció als béns materials.
La humilitat comença a convertir-se en un bé escàs!
Llàstima que la humilitat no estigui de moda i cada vegada es porta menys.
Tendim a oblidar-nos d’on venim. I només quan les coses ens van malament mirem cap enrere per trobar respostes. Les respostes estan davant nostre, sempre que seguim sent fidels a nosaltres mateixos.
I tornant al conte, ens demostra que la humilitat i la senzillesa ja són un luxe en les persones.
