Hi havia una vegada... un noi que tenia molt mal caràcter. Ell mateix s’adonava d’això, se sentia malament, patia. Li va demanar consell al seu pare.
El seu pare li va donar una bossa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència, hauria de clavar-ne un darrere de la porta.
El primer dia, el noi va clavar 37 claus. Durant els dies que van seguir, a mesura que aprenia a controlar el seu temperament, en clavava cada vegada menys. Va descobrir que era més fàcil dominar-se que clavar claus darrera la porta.
Va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. El seu pare li va suggerir que retirés un clau per cada dia que aconseguís dominar-se.
Els dies van passar, i va poder anunciar al seu pare que no quedaven claus per retirar. L’home el va prendre de la mà, el va portar fins a la porta i li va dir:
Has treballat dur, fill meu, però mira aquests forats a la fusta: mai més serà la mateixa. Cada vegada que perds la paciència, deixes cicatrius com les que veus aquí. Pots insultar algú i retirar el que s’ha dit, però la cicatriu perdurarà per sempre.
Ja m’he referit anteriorment, a través d’altres relats a la importància de controlar la ira. Són temps difícils o complicats, de susceptibilitats en els quals “saltem” amb massa facilitat. Un ritme de vida sovint frenètic i un ambient crispat, són els principals culpables.
Tinguem en compte en primer lloc, que una ofensa verbal és tan nociva com una ofensa física.
Quan s´està enfadat, les teves idees poden tornar-se molt exagerades i massa dramàtiques. Procura reemplaçar aquests pensaments per altres més raonables.
El primer que has de fer si estàs en una discussió acalorada és tranquil·litzar-te i pensar les teves respostes. No diguis el primer que et passi per la teva ment, tranquil·litza’t i pensa amb cura sobre el que desitges dir. Alhora, escolta amb atenció el que està dient l’altra persona i pren-te el teu temps abans de respondre.
No et deixis dominar per la ira, quan hagis de dir alguna cosa, recorda que amb els nostres actes i paraules, podem fer mal als sentiments d’algú, que potser, o de ben segur mai torni a ser el mateix, ja que hi ha empremtes que mai s’esborren.
Sempre i en tot moment respira i... compta fins a deu.
