PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Perdre la visió global

Hi havia una vegada...  en una zona d’altes muntanyes, una àguila que ensenyava al seu colomí a volar. Aquells dies d’estiu eren benignes i de cel clar.

Un dia, arribada la tardor, el cel es va cobrir de densos núvols negres. El colomí, acostumat a veure el cel i el sol, va fer un crit de desesperació. No veia aquell mantell blau cel amb el seu sol resplendent.

L’àguila, veient això, li va demanar que l’acompanyés. Juntes van remuntar vol en direcció als núvols. Després d’una feixuga travessia, totes dues estaven per sobre dels núvols.

El colomí estava boig d’alegria, s’havia superposat a aquells negres núvols que li ocultaven el seu sol i el seu mantell blau.

Certament que de vegades hauríem de desplegar les nostres ales i animar-nos a volar més alt.

A tots ens passa que sovint, en el nostre treball diari, ens obcequem en “petits detalls” que ens poden fer perdre una perspectiva global dels nostres objectius i d’una visió general de la nostra comesa.

Quantes vegades no podem agafar el son donant voltes a aquest problema que al matí ja no és tan gran?

L´especialització i les constants i ràpides modificacions donen lloc a importants pèrdues de la visió global i fins i tot dedicar els nostre esforços a “apagar focs” diàriament.

És important marcar-se uns principis que no hem d’oblidar en la gestió de qualsevol projecte: visió de negoci, de projecte i solució. En definitiva ens referim a quins objectius hem marcat, què aconseguirem amb aquestes metes i com ho aconseguirem.

Ser especialista, dominar una cosa molt concreta és interessant des del punt de vista del posicionament professional. No ens hauria de faltar mai feina.

No obstant això, en un entorn en què tot evoluciona de manera ràpida, si em mantinc en un nínxol molt especialitzat i perdo de vista la generalitat, la globalitat, en la qual s’insereix el que jo faig, difícilment podré evolucionar i adaptar-me a les noves necessitats del meu públic, i la meva proposta perdrà valor.

En la gestió i direcció de l’empresa “moderna”, apareix als anys 90, als Estats Units, una eina de control anomenada Quadre de Comandament Integral (QCI).

Aquest concepte, planteja el QCI com un sistema d’administració, que va més enllà de la perspectiva financera amb la que els gerents acostumen a avaluar la marxa d’una empresa. Es tracta de gestionar una empresa tenint en compte altres aspectes més intangibles com les relacions amb els clients, i les habilitats i motivacions de els empleats com a font principal d’avantatge competitiu.

Addicionalment, un sistema com el QCI permet detectar les desviacions del pla estratègic i expressar els objectius i iniciatives necessàries per reconduir la situació.

0
0
0
s2smodern