PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Tot depèn de nosaltres mateixos

Hi havia una vegada... un vidu que vivia amb les seves dues filles curioses i intel·ligents.

Les nenes sempre feien moltes preguntes; alguna d’elles, les sabia respondre, d’altres no.

Ell pretenia oferir-les-hi la millor educació, per tant, va decidir portar a les nenes de vacances amb un savi que vivia a la part alta d’un turó.

El savi sempre responia a totes les preguntes sense ni tan sols dubtar.

Impacients les nenes van decidir inventar una pregunta que ell no sabria respondre.

Llavors, una d’elles va aparèixer amb una bonica papallona blava que faria servir per enganyar al savi.

- Què faràs?

Va preguntar la germana, a la qual cosa li va respondre:

- Vaig a amagar la papallona a les meves mans i preguntar-li al savi si està viva o morta.

Si ell digués que està morta, obriré les meves mans i la deixaré volar. Si diu que aquesta viva la estrenyeré i la esclafaré.

I així, qualsevol quina sigui la seva resposta, serà una resposta equivocada!

Les dues nenes van anar  llavors a la trobada del savi, que estava meditant.

- Tinc aquí una papallona blava. Digueu-me, savi ¿està viva o morta?

Molt calmadament el savi va somriure i va respondre:

- Depèn de tu... Ella és a les teves mans.

“La papallona blava”, és una llegenda oriental molt popular.

Deixa palès que el nostre present i el nostre futur està únicament en les nostres mans i no depèn de ningú més que de nosaltres.

Si alguna cosa perdem o si alguna cosa aconseguim, nosaltres som els únics responsables. El poder el tenim nosaltres mateixos, nosaltres triem com viure la nostra vida. No obstant això, tendim sempre a culpar els altres.

“M’han suspès (ELLS) aquesta assignatura i he aprovat (JO) aquesta altra”.

Ens transformem en víctimes en un intent de desfer-nos de la responsabilitat que comporta acceptar els errors i això, ens pot portar a la sensació que no tenim res sota control, que no decidim nosaltres mateixos, sinó la vida, els demés o la sort.

Si alguna cosa falla després de prendre una decisió, hem d’admetre la responsabilitat del que ha passat, però no lamentar-nos per això.

Assumir els nostres propis errors és una feina difícil i requereix autoconeixement i temps. El secret està en saber que prendrem decisions encertades i desencertades, i l’important és veure ambdues com un procés positiu d’aprenentatge que ens farà créixer en qualsevol aspecte.

0
0
0
s2smodern