PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

No et creguis els teus pensaments

Sovint al despatx escolto històries de persones que estan angoixades, que pateixen, persones a qui els hi agradaria viure de forma més tranquil·la tot i que no saben com, i de vegades fins i tot els hi costa poder imaginar-se una vida diferent a l’actual.

La meva experiència en aquestes simptomatologies és que molt de l’estrès i patiment que sentim les persones prové de la nostra manera de pensar, ja que els pensaments influeixen de forma significativa al nostre estat d’ànim.

Una tendència habitual és “donar voltes a les coses” fet que incrementa els pensaments automàtics negatius, els quals son els responsables d’estats d’ànim coherents als pensaments. Per tant, és fàcil caure en estats de cavil·lació que ens porten a sentir malestar, i alhora això ens porta inevitablement a un cercle improductiu de preocupació, molt poc saludable.

Segons on hi posem la nostra atenció i enfoc ens sentirem d’una forma o altra. Hi ha una frase que diu allí on poses la teva atenció, allò s’expandeix. Per tant, si ens centrem constantment amb els problemes, preocupacions, etc. Què passarà? Doncs segons l’anterior afirmació que aquests creixeran. Perquè tinguem en compte que és la ment qui crea realitat.

És conegut també que a la ment és on solen passar els pitjors escenaris possibles, ja que tendeix a distorsionar la realitat i exagerar-la.
Per tant, quan escolto a persones que busquen tranquil·litat sempre em ve al cap el mateix remei: Deixa de creure’t els teus pensaments. Sé que aquesta afirmació pot sonar dura. Tot i que si tenim en compte que les persones tenim més de 50.000 pensaments al dia, la majoria son negatius i a més cada dia solen ser repetitius, és com si nosaltres mateixos ens haguéssim creat la nostra roda de hàmster.

La manera de sortir d’aquesta roda és identificar d’on prové cada pensament, és a dir, ve de la part més essencial nostra: dels valors, d’aquella que somia i creu que un altre estil de vida és possible, o per contra, ve del nostre personatge que hem creat: d’aquella veu que ens saboteja, d’aquella veu que ens fa comparar-nos constantment, i que mai està satisfet amb el que passa a fora. Per mi poder fer aquesta distinció és vital ja que ens fa prendre consciencia del nostre diàleg intern. I, per viure tranquils hem de gestionar aquestes veus que tenen lloc entre orella i orella. La part sabotejadora o ego ens vol protegir i per això vol defensar-se de tot i per tot, i ens fa estar alerta. Qüestionant tot el que diu aquesta part és una forma d’aconseguir tranquil·litat i pau interior.

0
0
0
s2smodern