Viure en funció d’expectatives

Solem atribuir el nom d’expectativa a l’esperança, somni o il·lusió per aconseguir un determinat propòsit. Les utilitzem com a prediccions o previsions sobre alguna cosa, en funció de com ens ho imaginem.

Per tal d’exemplificar-ho pressuposo que tots en algun moment hem pogut imaginar unes vacances idíl·liques que no ho han acabat de ser per diferents circumstàncies. O una relació amb alguna persona que no ha acabat responent com nosaltres esperàvem.

Llavors, què passa quan no es compleixen les nostres expectatives? Doncs que solem decepcionar-nos al veure la diferència que hi ha en com són les coses, a com ens ho havíem imaginat.

Les expectatives ens fan viure en funció de com voldríem que fossin les coses, per sobre a com ho són de veritat. I, si els altres o la vida en general no respon al nostres desitjos és quan ens frustrem, enfadem, i podem entrar en un estat de confusió al no entendre exactament què està passant.

Tal i com jo ho veig, és que en general les persones solem fantasiejar força sobre com son les coses i de forma inconscient ens relacionem més amb la figura que hem creat a la nostra ment que amb el que de debò passa.

Les expectatives ens allunyen de la realitat, d’allò que està passant en el moment present ja que és un dibuix que hem creat a la nostra ment.

Sota el meu parer, viure en funció de les expectatives ens porta a una vida de sofriment i lluita, ja que la realitat viscuda és diferent a la realitat mental.

I a més, sol succeir que quan vivim en el món de les expectatives, tenim una actitud de queixa, esperant que els altres actuïn com nosaltres voldríem tot i que sense demanar exactament el que volem. I així estem alimentant el victimisme.

Per contra, quan aprenem a viure sense expectatives és quan estem més preparats a percebre la part positiva de tot allò que ens arriba, ja que no tenim cap idea preconcebuda sobre com haurien de ser les coses, sinó que estem preparats per abraçar el que sorgeixi en el moment.

Contra el que se sol pensar normalment, viure sense expectatives ens porta a saber apreciar més les coses.

I quan estem preparats per apreciar tot el que ens envolta, sense judicis, és quan tenim una mirada positiva sobre tot i ens podem rendir a la magnificència de la vida.

Així doncs, què prefereix, acceptar allò que està passant o frustrar-se per pensar sobre com haurien de ser les coses?

El convido a entrenar la seva proactivitat per poder fer que la realitat imaginada sigui prou similar al que està passant de debò, ja que vostè estarà creant-la.

powered by social2s