1.- La incompetència: el motor de la fàbrica de contes
Un dels fets que més van sorprendre a la societat espanyola a la fi del passat segle va ser l’enfonsament dels països anomenats «progressistes».
La ruptura del mur es va portar per davant un dels muntatges informatius més importants coneguts. La gent va poder comprovar la realitat d’un sistema que, durant tant temps, va ser idealitzat: un nivell de benestar social mínim, desastres ecològics inconcebibles en una zona presentada com a verda, un sistema polític corrupte en benefici de les seves castes dirigents, una absència total de llibertats formals i reals, individuals i nacionals i una ocupació de l’Estat i dels mitjans de producció per un grup, per una família i fins i tot per una persona.
Això mostra la importància de la propaganda i del control dels mitjans de comunicació en la política, sobretot per al mal gestor. A ell no li preocupa que el seu poble tingui greus problemes sinó que aquest el culpabilitzi dels mateixos i la reacció social acabi amb el seu poder, per aquest motiu es converteixi en un hàbil distorsionador de la realitat.
Amb el temps aprèn que no són les dades de la seva mala gestió el perillós sinó com es presenten a l’opinió pública. Fins a aquest moment clau ha d’aconseguir, amb l’ajuda d’experts decoradors, millorar la seva imatge i trobar un culpable interior o exterior a qui responsabilitzar de les desgràcies internes, dirigint a ells la ira popular. I, a pitjor gestió, de més qualitat ha de ser la manipulació.
“Hi ha mitjans que, si s’ho proposen, són capaços de reduir un desert a un gra de sorra i de convertir una gota d’aigua en un mar”.
De manera que no és estrany que, alhora que fan dimitir a un adversari polític per un motiu trivial i extern, són capaços de mantenir a un amic que porta el seu país a la ruïna.
2.- El populisme és una conseqüència de la falta de sanció de la incompetència i del frau en la política?
La manera d’incrementar els ingressos públics que s’ha revelat més eficaç és la de crear les condicions legals i financeres per a la germinació d’activitats empresarials que generin ocupació i riquesa, la qual cosa proporcionaria més base imposable, nous contribuents a les arques públiques i a la seguretat social i reduiria les càrregues socials.
L’economia és la base dels drets socials i per tenir un alt nivell de vida un país, el seu sistema productiu ha d’aconseguir un nivell similar de competitivitat.
No són de les promeses dels polítics sinó de l’èxit dels productes i dels serveis nacionals als mercats, del que deriven el nivell de renda de la població, la remuneració, la seguretat i la quantitat de l’ocupació, el finançament dels serveis públics i les prestacions socials i en definitiva, la qualitat de l’Estat del benestar.
La ruptura del mur es va portar per davant un dels muntatges informatius més importants coneguts
És la competitivitat del sistema productiu el motor del desenvolupament dels pobles.
Sense tenir això en la sang, els pobles estan condemnats a repetir les seves crisis i al risc de quedar seduïts per estafadores polítics que, aprofitant-se de la bona fe de la ciutadania, ofereixen solucions “sense esforç” i “sense acreditar el seu finançament” per als problemes. Són com els venedors de productes fraudulents que van portar a la ruïna a àmplies capes socials que es van adonar, massa tard, que la inversió, com la política, només va oferir beneficis a qui els va estafar.
La crisi ha evidenciat la indefensió del ciutadà enfront de la gestió pública. És de les poques activitats que no es jutja la incompetència i el frau com a responsables directes de la ruïna social. Ni encara avui, amb punts damnificats, s’ha plantejat aquest debat.