El règim autonòmic, amb l’ingrés a la Unió Europea, hauria d’haver-se adaptat a ella.

    És per tant, responsabilitat actual dels ciutadans i els polítics.

    El problema és la insostenibilitat de l’Estat que ens portarà a un ajust enorme de la despesa pública.

    Mentre els grans països europeus passaven a convertir-se en una espècie de províncies d’un nou Estat, per a assegurar el futur econòmic i social dels seus pobles, el nostre país va continuar un procés contradictori amb les obligacions que havíem assumit com a socis d’un procés d’integració política i econòmica. I va generar, en paral·lel a la creació de nous òrgans i funcions supranacionals amb els seus costos corresponents, una estructura territorial inadequada i inviable.

    El 30 de gener passat es va publicar el rànquing corresponent al 2023 sobre percepció de la corrupció en el que Espanya baixa un lloc en la seva posició en el rànquing mundial (36/180) i quatre respecte a l’IPC 2020 (32/180). 
    El president del Comitè Assessor del Transparència Internacional, Manuel Villoria, ha subratllat en roda de premsa que en matèria de percepció de la independència judicial Espanya està a la cua d’Europa per interferències i “la constant intenció de pressionar del Govern” i els polítics en el Poder Judicial…

    “Un poble que no ha sabut triar, controlar ni corregir als seus dirigents, no mereix queixar-se dels fracassos de la seva gestió”

    A Espanya és més fàcil i es necessita menys qualificació per a arribar a Vicepresident del Govern que a professor associat de facultat i a vegades, fins i tot a President de Govern amb menys preparació,  per què serà?  Igual és una de les raons de la ineficiència de la nostra democràcia.

    Els intel·lectuals de la transició, a més d’haver-nos deixat el període històric de més prosperitat i llibertat, continuen demostrant la seva solvència professional i la seva defensa dels interessos dels ciutadans i de les bases de la democràcia plena amb una independència i saviesa que és difícil trobar en els nostres mitjans més influents.

    Hi ha altres condicionants que poden ser determinants en el futur del tema de l’amnistia (i altres) i són de caràcter polític i econòmic.

    És una informació veraç que Sánchez té una majoria per a governar?
    És un govern inviable i d’enorme cost per a la democràcia, l’economia i els ciutadans.

    Els partits que han votat per Sánchez no ho han fet per un programa comú. Cadascun creu que aquesta vegada si que complirà el que els ha promès i a més, tenen programes i interessos contradictoris.

    Els que gestionen les Comunitats Autònomes que han fet costat a Sánchez, Canàries; Astúries i Castella-la Manxa, estan entre les més beneficiades de l’actual model de finançament.  De debò es creuen que si canvien de model no els perjudicarà?  I als de l’Espanya buida? Quin futur els espera als seus polítics?

    *El problema del polític no és el que cobra sinó el mal que fa a la societat quan és un incompetent.

    *Per què ens queixem de la corrupció generalitzada si permetem als polítics que guanyaven les eleccions que es repartissin l’Estat com un botí, com si estiguéssim a l’edat mitjana i no com als països democràtics avançats, en els que es considera que és de la societat i els polítics són servidors públics i gestors de diners aliens?

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu