Enfortir el Subjecte

Lluis Maria Xirinacs va seguir una formació de doctorat titulada “Les construccions del Subjecte”, per a impugnar-la: deia, ¿On s’és vist de construir el Subjecte? ¿Us imagineu construir una flama o un remolí d’aigua? La mentalitat dominant era estructuralista. Molts filòsofs, procientífics, es perden quan estudien el Subjecte des de la raó, l’estructura, la construcció o el muntatge. El jo raona, estructura, construeix, munta. Però ni és raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable. ¿Per què demanar a la ciència la raó del Subjecte quan ella és una pura creació d’ell? Aquest esforç va enriquir la categoria Subjecte del Globàlium, obra magna i esplèndida de saviesa catalana.

El Subjecte és el jo individual (cos/ànima) i el jo nacional (terra/esperit), sense signes d’identitat, vivint atent des del seu propi centre. És la font de consciència, les accions i reaccions lliures i responsables. Cada Subjecte és sorpresa imprevisible, racional o no racional. El Subjecte és, pensa, fa, sent, decideix, imagina, mentre existeix. El Subjecte es contradiu, i arriba a l’excel·lència quan tracta d’assumir les contradiccions sense esclatar en trossos.  

El Subjecte no són els trets identitaris individuals o de nació. Les possessions, gestes, família, currículums, relacions, trets físics, temperament, caràcter propi que configuren la persona – tot això és Objecte.

Confondre Subjecte amb Objecte genera subjecte alienat, qualsevol succedani del jo, que subjecten o esclavitzen la persona. Desequilibra la ment, la fa girar sobre idees o coses, pròpies o externes. Si és ideològica duu a fanatismes. Si la cultura occidental ens aliena via coses i esdeveniments externs, l’oriental ho fa vers la transcendència interior.

Cal aprendre a retirar totes les alienacions i encarar el propi jo, únic i insubstituïble. Saber que Subjecte és llibertat, responsabilitat, sobirania, autodeterminació, emancipació. Que produeix sorpresa, creativitat, que és aventura i risc. Part de l’endreça interna passa per comprendre que la supèrbia ens fa perdre la pròpia consciència i nega la realitat de tot el que és aliè al jo, que tiranitza a l’altre, el fa aliè, l’aliena.

Recentrar-nos en nosaltres mateixos és essencial. El Subjecte, individual o col·lectiu, té una força positiva inimaginable quan és net d’alienacions. És dens i lleuger alhora, d’una subtilesa insospitada, com una flama estantissa que tanmateix ho pot cremar tot. El Subjecte, font de tota responsabilitat i dret de tota llibertat corresponent. Només podem exigir plena llibertat en allò que n’assumim la plena responsabilitat.

0
0
0
s2smodern