Un dels mites dels mariners que solcaven els oceans era trobar-se amb grans masses d’aigua d’una llum blava i fosforescent, estesa per tot arreu, que solia durar uns dies. S’anomena Mar d’Ardora. La primera Mar d’Ardora que va ser fotografiada per un satèl·lit oceanogràfic enfront de les costes de Somàlia, ocupava una extensió com la d’Andalusia.
És una proliferació de trilions del Vibrio harveyi, un bacteri bio-luminiscent associat a microalgues de plàncton. Sobtadament s’il·luminen, a fi d’atraure les balenes i altres especies perquè se’ls mengin i poder romandre ens els seus budells, veritable paradís on s’hi reproduiran, per en acabat tornar a l’oceà.
S’ha constatat que els microorganismes tenen consciència, són lliures, no tenen jerarquia i es comuniquen transversalment de manera instantània entre si per decidir per consens tot allò que els permet adaptar-se i evolucionar.
Nosaltres també som microorganismes. Són els nostres aliats i no els nostres enemics com hem paradigmat fins ara. “Ser microbiòtic”, com em va introduir el company d’estudi Òscar Balada, té a veure amb estimar i sentir-se agraït als microorganismes que ens poblen, que som i que ens envolten. Sense microorganismes no existiria la vida. Nosaltres morim, però els microorganismes, no. No en sabem tant com els bacteris.
La microbiòtica busca, conscientment, la comunicació amb aquest món invisible per anar trobant les aliances simbiòtiques saludables i l’equilibri global.
Aquestes aliances innoven l’ajuda mútua entre els éssers vius com les claus de l’evolució i l’origen de la vida, com va introduir na Lynn Margulis, fa més de 40 anys. I deixa obsolets, tant el patró bacteriofòbic de Pasteur, que considera els microbis com l’origen de malalties que hem d’eliminar amb antibiòtics, bactericides, pesticides, com la teoria neodarwinista basada en la competència com a motor de l’evolució de les espècies.
Un Model global de la realitat, ens permet cultivar les aliances simbiòtiques de vida, de tot amb el Tot. De micro a macro i viceversa. Inclou les connexions sintròpiques/entròpiques. On el divers sempre hi cap, on els oposats somriuen i es piquen l’ullet a distància, on floreix el coneixement i la pau de la festa de la vida.