PENEDÈS ECONÒMIC

La Transcendència ens posseeix, si ho volem. Segons el Globàlium de Xirinacs ho fa per un gran camí obert i format per tres ramals laterals. El Noümen transcendent esdevé Ecumene en nosaltres, si ens hi avenim i ens hi deixem entrar.

La primera via és la Metapsíquica o esperit subjectiu. Si la matèria és objectiva, l’esperit és subjectiu, vivencial, personalitzat i per tant sobirà, responsable, lliure, independent, etc. Una Ecumene pot ser l’ànima de la nació catalana, vivent i encesa en el cor de cada català, però també pot ser la meva ànima, vivent i encesa en el cor de cadascuna de les meves cèl·lules. Cada Ecumene determinat personalitza la Transcendència.

Llegeix més...

Ecumene i economia comparteixen etimologia, ambdues provenen del grec oíkos. D’Oikouméne/terra habitada, en deriva ecumènic, participi passiu d’oikéo habitar, instal·lar-se, administrar, governar. EI compost d’oikos amb nomos/repartiment segons costums o conveniència, dona oikonomia/economia. Economia, la distribució equitativa del bé comú, direcció, administració o bon govern d’una casa o comunitat humana, patrimoni.

Llegeix més...

Captar i parlar de l’ànima col·lectiva, l’Ecumene, ens costa perquè ens fica en el món místic i no en el físic com ho és el de l’Economia. Els filòsofs empiristes i els economistes anglesos creien que sumant les voluntats individuals donava, mecànicament, una voluntat col·lectiva unitària. Així, el liberalisme funda la societat anònima: una coincidència ocasional d’egoismes, on una mà oculta misteriosa vetlla, segons ells, pel conjunt per damunt dels particularismes.

Llegeix més...

En tota la història del català s’hi troba Glòria, des de Les Homilies d’Organyà així com també en l’Art Breu de Ramon Llull.
Pels grecs i per Occident Glòria és sinònim de fama, d’honor i de notorietat acordada pel consentiment general. Pels hebreus, en canvi, l’honor i la glòria s’interioritza i s’autodetermina en la pròpia consciència, sent una cosa important i de molt pes.

Llegeix més...

L’Arquetip, model que ve d’antic, sempre és un patró, un esquema originari sotmès a canvis d’evolució. Arquetip és un organisme ancestral, a voltes arcà, d’on s’han derivat les formes més actuals de qualsevol realitat mentalitzada i que, a través de l’inconscient col·lectiu, ha esdevingut el fonament de moltes llegendes i mites.
Arc, Arc iris, ja es troba a la Crònica de Jaume I al segle XIII. Arca, caixa on desar objectes de valor, també des del segle XII; de l’Arca de Noè, en parla Ramon Llull. Arquetip, és per Plató el conjunt d’idees transcendents i els models de les realitats humanes, i pel psicòleg Jung el conjunt d’imatges primitives constitutives del fons comú de la humanitat.

Llegeix més...

Harmonia i pensament filosòfic van de la mà des de la més remota antiguitat en totes les cultures del globus en la mateixa mesura. Globalització, no uniformització.
Harmonia és englobar. La Saviesa mundana, la percepció de bona disposició i relació trascendent de tot allò que pertany al món, en el Model Filiosòfic Global de Xirinacs.

Llegeix més...