El vi al Penedès és gratis i altres deformacions del sector

Quants cops hem sentit a amics i coneguts queixar-se del preu d’una copa de vi en un bar, o de quant car és una ampolla de cava?
Sí, estimats lectors, al Penedès ens pensem que el vi és gratis.


Partint d’aquesta hipòtesi en podem extreure moltes coses, hem sabut explicar el procés d’elaboració del vi? Encara més el del cava? Ens afavoreix tenir grans cellers (no dic noms perquè després sóc el dolent)? Com podem sortir d’aquesta situació?
El Penedès (i Catalunya) és una de les regions vitícoles més importants d’Europa, però els seus vins no són entesos pels locals ni pels estrangers, i aquí recau una de les deformacions en la “transició” del vi al nostre país. Fa uns 30-40 anys, el consum de vi per càpita estava al voltant dels 40 litres/any/persona, actualment estem en 17 litres/any/persona (ja no valorem les dades en època dels romans, 120 litres/any/persona), la innovació en els processos d’elaboració, el canvi cultural del consum del vi, i una estratègia en part correcte en part errònia, i m’explico: Fa 30 anys es va apostar per el vi embotellat en contra del vi a granel, sembla a priori una estratègia correcte, però es va abandonar el vi a granel, i vet aquí l’error.

Vendre vi de qualitat embotellat ha fet pujar el preu del vi, ha disminuït el seu consum, però el problema ara és que la gent es queixa del preu del vi (és per percepció, no per realitat), i els cellers en general han abaixat el preu, però seguint amb el vi embotellat “de qualitat”. Personalment auguro un retorn al vi a granel, seguint la normativa higiènica, ja sigui amb sistemes tradicionals o amb nous envasos com el bag-in-box (jo fa almenys 5 anys que l’utilitzo i n’estic encantat).
Ni vi embotellat vol dir vi de qualitat, ni vi a granel vol dir vi de poca qualitat, ras i curt. Tenim davant un repte de mercat i de territori, i fer pedagogia és bàsic, jo aposto per fer una fira de vins a granel i bag-in-box, per començar a fer aquesta transició... Ja no tan sols el consum per càpita està baixant, sinó que el mercat està confós, qualitat/preu?

Crec que l’estratègia ara seria posicionar els vins per al moment de consum, vins del dia a dia, vins romàntics, vins per a seduir, i deixar el posicionament clàssic de qualitat/preu, fem-ho fàcil al consumidor, i recuperarem el consum de vi per càpita! Seguim amb l’estratègia dels vins de qualitat embotellats, clar que sí, però també apostem fort pels vins de qualitat a granel, sinó serà fotut...
I els que pensin que el vi és gratis, que estiguin uns dies a la vinya i després ens diguin quina percepció del vi tenen en relació al preu... Parafrasejant Bill Clinton... ÉS LA VINYA, ESTÚPIDS!

powered by social2s