Joventut, atur i precarietat laboral

Aquest últim trimestre he tingut la sort de poder donar formació a un grup de joves de la nostra comarca, joves en molts casos en situacions complicades, famílies desestructurades, acollits en CRAES, i tot plegat m’ha portat a dues reflexions de certa importància.

La primera recau en adonar-se de situacions socials que ens pensem que son llunyanes, ja que molts cops vivim en una bombolla social, ja per què ens ho hem “currat”, o ja bé per una posició familiar benestant, i sense anar lluny, poder estar amb jovent que per A o per B els toca viure en situacions difícils, m’ha fet obrir els ulls d’una societat que no veu o no vol veure altres realitats, i que poc se’n parlen, i aquí també un toc de crítica amb aquest article.

M’he trobat davant d’una joventut famèlica d’aprendre, sempre i quan els recolzin tutors socials, amb unes necessitats formatives concretes i enfocades al món laboral i pràctic, que la societat, la família o el sistema va expulsar del sistema educatiu regular. I aquí també intervenen cooperatives amb les quals he estat treballant: ACTUA SCCL, Cooperativa social de suport a l’infància i joventut amb risc de vulnerabilitat, i també INSERCOOP SCCL, que assessora, implementa i desenvolupa serveis per a la millora de l’ocupació i les polítiques socials i educatives. Realment m’ha impactat i m’agradat la tasca social d’aquestes iniciatives.

La segona reflexió ha estat estudiar quin abast te aquest segment de població (jove i adolescent), si és cosa de pocs o de molts, i desprès de llegir-ne publicacions i xerrades amb els tutors de INSERCOOP, estic realment espantat. Sense anar més lluny, estem generant una divisió de classes molt bèstia, i creant una societat poc equitativa, m’explico:
Actualment, més de 5,5 milions de joves d’entre 15 i 24 anys (24%) es troben en situació de desocupació a la zona-euro. Entre els països d’Europa hi ha diferències regionals molt significatives: mentre que a Grècia i Espanya el 58% i el 57%, respectivament, dels joves estan aturats, Alemanya i Àustria tenen la taxa més reduïda d’atur juvenil de la Unió: 8% i 9% respectivament. La desocupació té efectes devastadors en la gent jove però també en el global de l’Economia Europea: la desocupació juvenil costa a Europa més de 100 bilions d’euros anuals, dels quals més de 11 corresponen a l’Estat espanyol.

Un altre problema greu és que sense experiència no hi ha ocupació, però sense ocupació no hi ha experiència, una espiral complicada... Gairebé 1.000.000 de joves a España menors de 25 anys son NI-NI’s, i 500.000 joves de fins a 30 anys no ha treballat MAI... I quin futur tenen aquest joves? Frustració? Pobresa? Precarietat? Separació de classes...

Fem-nos-ho mirar tots plegats com a societat, individualment i col·lectivament, però un país amb aquestes dades no és un país on em senti especialment còmode, tornem allò que a un li assenyales amb el dit la lluna, i mira el dit i no la lluna.

powered by social2s