Escoltava l’altra dia a la ràdio que els joves d’avui tenen un “patrimoni” de 1.000€, quan fa 30 anys eren gairebé 30.000€, tot segons fonts europees. Aparentment sembla lògic, lloguer en comptes de compra, reducció del poder adquisitiu, salaris precaris i mercat laboral enfonsat...
Aviso, quan no hi ha futur per a la joventut, tota la societat camina cap a la decadència. No quedarà impune marginar a tantes persones amb tant futur per davant. Els danys afectaran negativament a l’economia, la salut, la demografia, la convivència, i la pròpia democràcia.
Segons aquestes investigacions de la UE (Eurofound 2016), l’atur dels ninis va suposar una pèrdua anual de 153.000 milions d’euros, un 1,2% del PIB d’Europa, que va patir un desocupació juvenil del 20%. Les enquestes mostren escenaris pessimistes sobre el seu futur, creixentment euro escèptic i nodrint els partits extremistes i nacionalistes. En les revolucions àrabs de 2010 i 2011, la participació de les generacions de joves ni-ni ha estat decisiva. Joves, alcem la revolució i també alcem el puny tancat!
Ara bé, crida l’atenció que hi hagi tantes persones desocupades i al mateix temps tant de treball per fer: habitatges per a persones sense casa, hospitals, etc... Diuen que falten capitals, cosa que no és cert ja que les cases podrien construir-se sense cost per les empreses constructores capitalitzades o els pisos dels bancs o del banc “dolent”. El capital, diu l’economia, no crea treball, el treball està aquí, és natural: hi ha moltíssim per fer. El que fa el capital és augmentar la productivitat: comprar una màquina que realitza el treball amb més rapidesa i eficàcia, el que suposa un augment de la capacitat adquisitiva de les persones.
Llavors, si naturalment hi ha tant treball -i no és necessari el capital-, algú està impedint que la gent treballi: els polítics, amb els seus impostos i les lleis laborals coactivament establertes. Ja que, per exemple, cobrar impostos carreguen el treball i, per tant, o no es realitza, o es fa en “negre” fora de la llei. Repic de campanes i Via fora! cridem els catalans!
