Crisi? What crisis?

    Deien Supertramp en el seu quart album, i el mateix em pregunto jo ara: Del 2008 al 2018 tots hem donat per entès una situació de crisi que cal desgranar i poder entendre que no ha estat una crisi per tothom o que simplement no li hauríem de dir crisi, sinó farsa.

    Els milionaris a Espanya creixen un 60% durant la crisi... La bretxa social creix amb 58.000 nous rics i 1,4 milions de pobres en quatre anys... Els rics han estalviat mil milions en impostos amb els seus SICAV en cinc anys... Centenars de notícies amb titulars que em posen la pell de gallina i que em reafirmen que diuen que plou però se’ns estan pixant a sobre.

    El nombre de milionaris a Espanya va augmentar l’any passat a 9.600 individus, fins als 202.200, cosa que suposa un augment del 5% respecte al 2015, mentre que a nivell mundial el nombre de grans fortunes va créixer un 7,5% i la seva riquesa un 8,8%, els nivells més alts de la història en els dos casos.

    Els nivells més alts de la història durant una crisi... al·lucino.

    Així s’extreu de l’Informe Mundial de la Riquesa 2017, elaborat i publicat per la consultora Capgemini, que reflecteix que si la dada del nombre de milionaris a Espanya el 2016 (202.200) es compara amb els de l’any 2008, quan el nombre era de 127.100 milionaris, es registra un augment de gairebé un 60%.

    La crisi va suposar per als propietaris de grans fortunes una gran font d’oportunitats i, un cop acabada, la seva riquesa segueix creixent. L’any passat van augmentar un 4% els ultramilionaris al nostre país i un 3% els multimilionaris.

    D’acord, el diner porta el dinar, però el que em fa patir, el que realment aquí s’hauria de tenir en compte és que qui no ens diu que les crisis es poden generar expressament per oprimir als pobres i fer més rics als rics? Qui no diu que forma part del sistema? Com ho podem saber?

    L’avarícia experimenta alhora totes les preocupacions dels rics i totes les penes del pobre.

    Una frase de Joseph Antoine René Jouber  deia:

    “El dinero es un estiércol estupendo como abono, lo malo es que muchos lo toman por la cosecha.”  

     

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu