Porto dies analitzant (sense presses però sense pauses) com funcionen molts dels organismes públics que tenim i que moltes empreses estan associades normalment, tot comparant-les amb organitzacions de caire privat. Totes, tenen els seus pros i les seves contres, però sempre veig i em diuen, que quan l’estat (sigui estat, consell comarcal, ajuntaments...) hi està involucrat, aquest organisme no funciona, i em faig meu allò de que quan el riu sona, es que aigua porta.

Estudiant-ho amb més profunditat, em dono compta que aquest paternalisme és una cosa intrínseca de la cultura espanyola i encara més, catalana. No m’agradaria posar-hi noms en aquestes organitzacions/organismes/consorcis, però a tots, cadascú en els seus sectors segur que se sent representat.

Què passa quan “l’estat” hi és representat? Dues coses a priori dolentes, la primera, qui posen de president no acostuma a tenir ni idea, neòfit total sobre el marc de treball, i segona, allò de pa per avui, gana per demà, o allò de que tots han de ser iguals. Seguidament se’m generen altres problemes, visió a llarg termini inexistent, falta de pressupost, recerca de subvencions per subsistir... I amics i amigues, normal que no funcioni! O que no acostumi a funcionar!

Tan sols dues empreses públiques catalanes tenen beneficis: Mercabarna i Turisme de Barcelona,  ja està tot dit, dues de milers! Encara més brusc és quan entrem en estaments que no són empreses, sinó associacions, consorcis etc. Ja no es que tinguin beneficis o no, segurament no està dins dels seus estatuts, però el que cal plantejar és si aporten alguna cosa o no!

Després de moltes converses amb amics i col·legues del món del Turisme, hi ha un tema recurrent que gairebé sempre surt a la palestra: la importància o no de l’associacionisme empresarial en el sector turístic i la seva veritable utilitat a l’empresari. Voldria en aquest article convidar a la reflexió sobre aquest tema, que segons la meva opinió és transcendental per a la nostra principal indústria.

Les associacions són el motor entre el públic i el privat. Si el motor està engreixat i funciona bé, repercuteix positivament en el sector i en la millora del dinamisme econòmic i competitiu de la destinació en si. Però què passa si el motor està gripat o no funciona? Doncs que s’entra en una espiral de descoordinació entre les administracions turístiques competents i les empreses del sector que fa que el destí s’enquisti i no s’adapti a la demanda emissora i per tant es perdi competitivitat. Tots sabem que en aquesta indústria això és nefast.

És per això que el paper dels associats és molt important, ja que són els mecànics de les peces d’aquest motor i els que han de fer que aquest engranatge funcioni, i aquí al Penedès és inexistent!

Jutgin vostès mateixos si en el seu destí (ciutat, comarca, província, regió o país) els motors funcionen bé o no:

Si la resposta és positiva, anem pel bon camí.

Si la resposta és negativa, a què esperes per fer que això canviï des de dins de les associacions?