PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Mentalitzem la realitat

Realitat vol dir el conjunt de les coses (res en llatí) i del que flueix (rea/riu). Real és tot allò que passa, que flueix, ja sigui fora nostre, tot allò que “ex-isteix” i també dins nostre, tot allò que “in-sisteix” íntimament.

D’acord al Model Global de la Realitat de Lluís Maria Xirinacs, coneixem la realitat només a partir del que filtra la nostra ment. El que nosaltres fem és mentalitzar la realitat, interpretem tot allò que ens passa i tot allò que rebem, que només és una part de la realitat completa. La realitat en si és inabastable i ningú no pot dir què és. La realitat ho inclou tot, és total, és totalitat. Voler arribar a tot és totalitarisme; una fantasia megalòmana. Com diu Joan de la Creu “Posa’t en el no-res i ho trobaràs tot”.

El model de pensament s’esdevé de la interacció entre la realitat i la ment. Actualment són abusivament abundants els models de pensament reduccionista de la tecnociència, pels quals només és real allò objectiu, que es veu, es toca, es mesura i descarten tot el que no és objectivable o que depèn de variables ocultes encara no descobertes. Enlloc no se sol ensenyar la vigilància i la crítica dels models emprats. Des dels nostres models, discutim les coses però no tenim per costum discutir els models des dels quals fem allò que fem.

Les pissarres mentals importen. Quan pensem solem concentrar-nos en el “què pensem” i no en el “com pensem”. Per tradició cultural usem pissarres planes. Xirinacs ens proposa una altra manera de pensar amb un altre tipus de pissarra mental, una pissarra corba, de fet una pissarra de superfície esfèrica sense punts privilegiats i on tots els punts són equidistants. Per tant, totes les informacions d’una situació han de tenir la mateixa importància i cal entendre-les com a conjunt. Aquest és un model humanista i global.

Una visió global no descuida cap part determinant, significativa. Abasta la teoria i la pràctica, l’aparent i l’ocult, el físic i el psíquic, l’objectiu i el subjectiu, i es basa en aquests dos principis: el de no-contradicció o identitat (A=A) com la ciència o la ideologia i el d’alteritat o de sí-contradicció (A=B) característic de l’art i la mística. Seguirem.

Empenta vital

Quan tenim empenta vital estem alegres, som optimistes i notem energia interior a doll. Quan no la tenim, ens inunda la tristesa i som pessimistes. Sentim íntimament, a cada vivència, el to vital, un estat d’ànim, l’empenta vital que va conformant la nostra pròpia vida psíquica, com s’explica en el Model Ment Global de Lluís Maria Xirinacs.

Llegeix més...

Ciència i consciència

Ciència i consciència són dues realitats contradictòries. Cal distingir-les tal i com reflexiona en Lluís Maria Xirinacs.

La ciència esqueixa la realitat en petits trossos. Scientia vol dir tall, escissió, esqueix. La ciència analitza, dissecciona, trosseja la realitat en fenòmens. De la ciència en deriva la tècnica que crea procediments específics per a funcions específiques.

Llegeix més...

Poble i comunitat

Ara sí, Lluís Maria Xirinacs, ara sí podem dir que ens sentim, sabem, actuem i participem com un Poble. En reviure el sentit demòtic la política s’ha reorientat de cara al Poble al qual serveix i s’adreça. Demòtica, paraula que vas recuperar del seu desús, referida a tot allò referent al poble, públic, nacional i que havia quedat devorada entre la pressió política d’un Estat agegantat i la pressió privada d’una societat individualista i massificada. Ara ens toca recuperar l’ús de les paraules públic i nacional en sentit oposat al que és privat i que encara entenem com oficial, estatal i polític. I la paraula poble en lloc de societat civil o ciutadania.

Llegeix més...

Observem l’Objecte

L’Objecte és allò que observem, tenim al davant i que coneixem pels sentits o per l’enteniment. Tenim, obtenim, fem, desitgem objectes, o els prenem a la fi d’una acció o ens costen un esforç. Els objectes tenen estructura estable, permanent, funcional, útil i valuosa. Dels molts objectes que ens vénen a les mans, conservem aquells que ens funcionen, ens són necessaris o ens agraden.

Llegeix més...

Enfortir el Subjecte

Lluis Maria Xirinacs va seguir una formació de doctorat titulada “Les construccions del Subjecte”, per a impugnar-la: deia, ¿On s’és vist de construir el Subjecte? ¿Us imagineu construir una flama o un remolí d’aigua? La mentalitat dominant era estructuralista. Molts filòsofs, procientífics, es perden quan estudien el Subjecte des de la raó, l’estructura, la construcció o el muntatge. El jo raona, estructura, construeix, munta. Però ni és raonable, ni estructurable, ni construïble, ni muntable. ¿Per què demanar a la ciència la raó del Subjecte quan ella és una pura creació d’ell? Aquest esforç va enriquir la categoria Subjecte del Globàlium, obra magna i esplèndida de saviesa catalana.

Llegeix més...

               PENEDÈS DATA           

                L'INFOGRÀFIC