PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Raresa

Notem raresa davant d’una nova situació que descartem si ens fa por o ens hi posem si ens fascina, atrau i ens desvetlla la imaginació. La raresa és anomalia, anormalitat, irregularitat, l’infreqüent, sorpresa, barbaritat, excentricitat, marginalitat, extravagància. L’indeterminat, no convingut, no descobert o no estudiat. De fet, és allò que pot ser determinat, convingut, descobert o estudiat, d’acord al Model Globalium.

Les rareses són esborranys mentals sempre oberts i sotmesos a esmenes continuades, mentre que les convencions són patrons mentals fixats. Les convencions ens convenen per viure i actuar. Però també ens convé tenir plasticitat en l’estructura mental per adaptar-nos a la realitat canviant. Allò que ens semblen obligacions indefugibles, imposades per l’estructura de la realitat (tal precepte és de dret natural), pot estar sotmès a un procés de rarificació (això és injust!, Així, no) per exigències de la subjectivitat lliure.

Veiem la raresa a través de la nostra lliure visió caòtica de la realitat que pot o no pot correspondre a un caos real. A més d’emprar la llibertat, cal que exercitem la nostra responsabilitat i tractem l’altre com correspongui, com rar o com necessari. Els límits entre la normalitat i l’anormalitat són difícils d’establir. Cal llibertat i responsabilitat, però també discerniment i perspicàcia. Ni els dominats ni els dominadors acostumen a jutjar bé quan la raresa és boja i quan és obligada.

L’Astúcia fa que passin coses rares. Trampes, enganys, fal·làcies, estratègies. No es veu la trampa, no passa allò que sembla que passa, l’esdeveniment és buit de contingut. La suggestió pensar o fer com si ni cura ni forma; és només un pal·liatiu provisional, que ens distreu del mal concret. Ens pot fer creure que estem curats, que podem ser rics o que som els millors del món. La nostra ment ha ordenat una pressió sobre la realitat però, acabada la pressió formal, fantasmal les aigües concretes tornen a la seva llera anterior o has de menester una suggestió més intensa per mantenir-les a ratlla.

De vegades ens convé repensar algunes convencions socials, allò que fem per pura inèrcia o pel que diran. De la raresa, ben orientada, en pot sortir una bonanova normalitat.

La realitat i la cursileria crònica que patim

Les germanes Anna Maria i Montserrat Xirinacs són al convent de les Carmelites, a Vilafranca. Aquí hi viuen. Les hem visitat un petit grupet de Randa i cordials i amoroses ens demanaven sobre la realitat de fora, encara que vèiem que la sabien tota. Lloaven al seu germà, Lluís Maria. D’ell deien que es va donar a la vida i que, al final, va donar la vida (“Jo sóc en vosaltres amics”). La realitat és que, ara que han passat deu anys, som més conscients del valor de la seva opció de fer costat als oprimits. Són persones que han realitzat plenament les seves pròpies possibilitats i aspiracions. Han guardat una direcció, seguint la seva inspiració i la seva intuïció. La realitat és tot i res; no pertany a ningú. Ni és teva ni meva. És tot allò que passa, que flueix fora nostre/ex-isteix i dins nostre/in-sisteix íntimament.

Llegeix més...

Letargia

Letargia és repòs, deixar de funcionar. Quietud, vida latent. Podríem evitar moltes malalties individuals i socials, sabent alternar funció i letargia, segons el globalista Lluís Maria Xirinacs. Saber parar màquines perquè ens cal un bon repòs per a tornar a funcionar bé i ben aviat. Vegem-ne quatre aspectes.

Llegeix més...

Mentalitzem la realitat

Realitat vol dir el conjunt de les coses (res en llatí) i del que flueix (rea/riu). Real és tot allò que passa, que flueix, ja sigui fora nostre, tot allò que “ex-isteix” i també dins nostre, tot allò que “in-sisteix” íntimament.

Llegeix més...

Empenta vital

Quan tenim empenta vital estem alegres, som optimistes i notem energia interior a doll. Quan no la tenim, ens inunda la tristesa i som pessimistes. Sentim íntimament, a cada vivència, el to vital, un estat d’ànim, l’empenta vital que va conformant la nostra pròpia vida psíquica, com s’explica en el Model Ment Global de Lluís Maria Xirinacs.

Llegeix més...

Ciència i consciència

Ciència i consciència són dues realitats contradictòries. Cal distingir-les tal i com reflexiona en Lluís Maria Xirinacs.

La ciència esqueixa la realitat en petits trossos. Scientia vol dir tall, escissió, esqueix. La ciència analitza, dissecciona, trosseja la realitat en fenòmens. De la ciència en deriva la tècnica que crea procediments específics per a funcions específiques.

Llegeix més...