PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

L’impost sobre els terrenys de naturalesa urbana davant la inexistència d’increment de valor

L’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut com a “Plusvàlua”, és un tribut que grava l’increment de valor que experimenten els terrenys. Es posa de manifest arran de la transmissió de la propietat per qualsevol títol, o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudi, limitador del domini, sobre els terrenys esmentats.

Fins fa poc, el propietari sempre havia de pagar en la seva meritació, encara que no obtingués cap guany en l’operació. Però recentment, el Tribunal Constitucional ha donat un gir de 180 graus a aquest fet en la Sentència d’11 de maig del 2017, segons la qual aquesta obligació de pagar en cas que no es generi plusvàlua és inconstitucional, considerant-la contrària a l’article 31.1 de la Constitució, que recull el principi de capacitat econòmica dels constribuents. I és que, de fet, segons els magistrats, quan no es produeix aquest increment de valor del terreny transmès, la capacitat econòmica gravada deixa de ser potencial per a convertir-se en fictícia, buidant de sentit la meritació de l’impost, l’objecte del qual és l’increment de valor d’un terreny. A la vegada que consideren que la fórmula de càlcul de l’impost -que fins ara determinava sempre el pagament a càrrec del propietari- no és justa quan no queda palesa aquesta capacitat.

Aquest pronunciament té ara dues conseqüències immediates: la primera, la necessitat de reformar la Llei d’Hisendes Locals, concretament el seu article 107, que regula la base imposable de l’impost, i també l’article 110.4, que preveu la gestió de l’impost per part dels Ajuntaments, excloent en ambdós casos de la seva tributació les situacions d’inexistència d’increments de valor.

És per això que la Sentència del Tribunal Constitucional d’11 de maig del 2017 tindrà també un impacte en les arques dels Ajuntaments, atès que la plusvàlua, com a tribut municipal, els comportava una gran font d’ingressos.

Fent un pas més enllà, la Sentència núm. 95/2017, de 30 de maig, dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu 1 de Cartagena, dictamina que no és el contribuent qui ha de provar que no hi va haver increment de valor dels terrenys entre l’adquisició i la transmissió, sinó que és l’Ajuntament que recapta qui ha de demostrar la seva concurrència.

0
0
0
s2smodern

               PENEDÈS DATA           

                L'INFOGRÀFIC             

 Ja és a la venda el número 69