Quan comença un nou exercici tothom intenta definir les perspectives per a l’any. Especialment a les empreses és molt important per poder fer les previsions i dissenyar un mapa de riscos i oportunitats. Però fer aquesta definició cada cop és més complicat, perquè ens movem en un entorn absolutament nou, que canvia molt ràpidament i que està ple d’incerteses.
Ahir vaig poder compartir un dinar distès amb un petit grup d’empresaris i empresàries, amics i amigues, i hi va haver unanimitat en què la paraula “resiliència” és “la” paraula de l’any 2022.
Finalment el darrer trimestre ha anat millor del que s’esperava, ens hem de remuntar a l’any 2008 per trobar xifres d’afiliació similars a les actuals. Però aquests resultats no han estat casuals, són fruit de la gran fortalesa i capacitat d’adaptació de la nostra societat en general: teixit productiu i consumidors.
Catalunya té una cultura associativa molt important i això ens fa més forts. Les persones ens impliquem i junts som capaços d’aconseguir fites que sols no hauríem assolit. També en l’àmbit empresarial això és important, tenint en compte les peculiaritats de cada racó d’un país molt divers.
Estem ja als darrers dies d’una temporada d’estiu en què les incerteses i amenaces no han frenat el consum i els establiments hotelers i les activitats relacionades amb l’oci i la restauració han tingut molt bona ocupació en general i concretament a les nostres comarques. L’economia catalana ha mostrat un comportament molt positiu, acostant-se el PIB a valors pre-pandèmia, amb nivells màxims d’afiliació i xifres d’atur que ens hem de remuntar al 2008.
El mes de juliol la FEGP hem presentat la 18a. edició de l’Índex de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal, que elaborem anualment. És un informe que analitza els principals factors de competitivitat de les 42 comarques catalanes i serveix per identificar en quins àmbits les diferents comarques presenten avantatges competitives i en quins no, i posar de manifest les mancances i les fortaleses de cada territori.
El passat 20 d’abril deixava de ser vigent una de les darreres mesures de control de la Covid-19, l’ús de la mascareta en espais interiors. Per fi hem redescobert les expressions de cara i els somriures, que tant importants són en les relacions humanes. Ho necessitàvem!
Però a banda de l’aspecte humà ha estat un indicador de que s’ha passat pàgina, hem entrat a l’estadi de “convivència normalitzada” amb el virus. I això obre les portes a recuperar moltes activitats, que encara estaven molt afectades per la pandèmia: el turisme, la mobilitat de les persones en general i la realització d’esdeveniments amb molta gent.