Cada estiu ens recorda la mateixa realitat: vivim en un entorn cada vegada més vulnerable. Les altes temperatures, la sequera i els fenòmens extrems fan que qualsevol negligència, imprudència o conducta intencionada pugui desencadenar conseqüències devastadores. Els incendis forestals que aquests dies ocupen les portades no són només una emergència ambiental. També ens interpel·len sobre la manera com afrontem riscos que fa anys que sabem que existeixen i que ja formen part del nostre present.
Les primeres investigacions sobre alguns dels incendis d'aquest estiu apunten a possibles imprudències durant treballs a l'aire lliure. Si finalment es confirmen, correspondrà als tribunals determinar les responsabilitats. Però més enllà del cas concret, hi ha una qüestió que mereix una reflexió: fins a quin punt les empreses i òrgans de govern són conscients de la responsabilitat que assumeixen davant d'un entorn cada cop més complex?
La prevenció no comença quan s'activen els mitjans d'extinció. Comença molt abans: quan es gestiona el territori, quan es manté l'activitat agrícola i ramadera i quan s'escolta a les persones que conviuen a prop del bosc. També quan les administracions són capaces de transformar aquest coneixement en polítiques sostingudes en el temps. La prevenció no genera titulars perquè els seus èxits són silenciosos, però és probablement la millor inversió davant d'un risc que sabem que augmentarà.
Aquest mateix principi és aplicable al món empresarial. Dirigir una empresa mai no ha significat poder controlar-ho tot. Significa identificar els riscos previsibles, establir mecanismes de supervisió i crear una cultura de responsabilitat que permeti actuar amb la diligència exigible. Una bona direcció no evita que mai passi res. Redueix la probabilitat que allò previsible esdevingui una catàstrofe.
Els incendis ens ofereixen així una reflexió que va més enllà de l'àmbit ambiental. Quan es produeix un sinistre greu, la pregunta no és només què ha passat o qui n'és el responsable. També cal analitzar si s'havien adoptat les mesures de prevenció raonablement exigibles i si els sistemes de supervisió eren adequats. Aquest és també el criteri que, cada vegada més, s'aplica a les empreses i als seus òrgans de govern.
En aquest context, la responsabilitat dels administradors i directius adquireix una dimensió diferent. Acceptar un càrrec no és un reconeixement honorífic ni una simple formalitat. És assumir el deure de prendre decisions informades, implantar mecanismes de control i poder acreditar que s'ha actuat amb diligència. Ningú no pot garantir que mai no es produirà un error, però sí que es pot demostrar que s'havien adoptat les mesures raonablement exigibles. I també és legítim preguntar-se si les persones que assumeixen aquestes responsabilitats són plenament conscients dels riscos personals que comporta dirigir una empresa i si disposen de la protecció adequada.
L'estiu encara no ha acabat i és impossible saber quins episodis haurem de lamentar durant les properes setmanes. El que sí sabem és que convivim amb riscos que ja no podem considerar excepcionals. Potser, abans de tornar a buscar responsables quan es produeixi el pròxim desastre, convindria preguntar-nos si estem fent tot allò que és raonablement exigible per prevenir-lo. Tant en la gestió del territori com en la direcció de les empreses, la qualitat de la governança es mesura, sobretot, per la capacitat d'anticipar-se.