Isidre Also Torrents

    El primer any de la FEGP

    El 12 de juny es compleix el primer aniversari del procés d’integració de les organitzacions UEP i ADEPG. Avui més de nou-centes empreses composen el mapa associatiu de la nova Federació Empresarial del Gran Penedès. La FEGP disposa de tres seus socials, al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

    L’entitat està presidida per Martí Sistané i compta amb la presidència adjunta de Santi Carda. El Comitè Executiu el completen nou membres: el secretari, Andreu Batlle; el tresorer, Xavier Montserrat; els vicepresidents, Conxi Martínez, Xavier Montoliu, Bernat Morales i Ramon Novell, i els vocals, Joan Capellades, Valentí Grané i Albert Olivella. Es reuneix mensualment.

    A banda, la Junta Directiva s’aplega cada dos mesos i són convocats quaranta-vuit representants d’empreses de tots els sectors i de totes tres comarques del Gran Penedès. Ara per ara, són gairebé els mateixos membres que formaven part dels òrgans directius de l’ADEPG i la UEP.

    L’organigrama també inclou un Consell Consultiu, amb una dotzena de sèniors, entre ells els expresidents Joan Anton Matas, Xavier Cardona i Jordi Solé. El Consell Consultiu es convoca anualment però també quan hi ha un procés electoral, atès que ha de validar les candidatures a la presidència.

    La conjunció de les dues entitats que coincidien en la regió penedesenca no era ineludible, com s’ha dit, com tampoc seria irreversible si no tingués els resultats esperats. El fet de convergir en un mateix espai era una oportunitat per assolir major eficiència i alhora erigir-se com un interlocutor inequívoc davant les institucions públiques i privades, els mitjans de comunicació i, encara més, els públics d’empresa.

    Es podia fer d’una altra manera, segurament, o no fer res. Es va optar, però, per un exercici d’alquímia no exempt de riscos explosius. Calia escriure un guió i dibuixar un itinerari. La major dificultat era l’absència de referents. No és gens habitual posar-se d’acord des de l’antagonisme primigeni, sobretot quan s’endevina que uns i altres, tots, han de renunciar a bona part del seu estatus i dels seus signes d’identitat.

    Un any després el balanç és molt positiu. Els aspectes físics i mecànics, com ho és l’acoblament de les dues estructures en un mateix engranatge, han estat resolts amb escreix. Els factors químics, com ara l’estil i la cultura corporativa, progressen adequadament.

    Tampoc no es podia demanar més quan tot plegat s’originava en un paper en blanc en el què les primeres paraules escrites van ser generositat i equitat. Quedarà a l’anecdotari l’ocurrència dels dos presidents quan corroboren que la culpa la va tenir una ampolla de cava, o potser més d’una.

    També cal atribuir bona part dels mèrits als membres dels dos equips directius, que van ser solidaris amb els respectius presidents i van assumir els sacrificis que s’apuntaven en el full de ruta. Alguna cosa ha grinyolat -per què no dir-ho- però tampoc era previsible que tot s’harmonitzés des del mateix debut.

    La nova FEGP s’encamina al miler d’empreses associades. A hores d’ara ja és considerada com una de les primeres xarxes empresarials del país.

    El mosaic associatiu de la FEGP mostra la major solvència pel que fa a l’equilibri de sectors, amb companyies amb activitat industrial, de la construcció, del comerç, del turisme i dels serveis en general. Amb empreses de gran dimensió, com també de mitjana i petita, i amb micropimes. La diversitat d’actuacions i les prestacions de la Federació procuren satisfer totes les expectatives dels seus socis.
    El cas és que ara fa un any, de tot plegat. Com si res.

    Ja és a la venda el número 140

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu