PENEDÈS ECONÒMIC

Si observem un plat amb un parell d’ous i un bon tros de cansalada podrem deduir que hi ha un subjecte implicat, la gallina, i un altre ser involucrat, el porc. Sovint es confonen els dos termes. Quan algú està involucrat es troba en una situació no volguda.

L’economia és una forest en la què abunden els agents involucrats; cada cop hi ha més situacions no desitjades que aclaparen la ciutadania en forma d’inflació, sancions, desnonaments, acomiadaments i, en general, detriment del mode de vida. Les esquerdes socials són cada vegada més evidents i alguns economistes de reconegut prestigi, com el professor Antón Costas, clamen per un nou contracte social.

Llegeix més...

Del genial Franz de Copenhaguen avui dia diríem que és un friqui. La seva marca, en canvi, ha perdurat en la parla col·loquial per qualificar “d’invent del TBO” qualsevol objecte més o menys estrafolari; sobretot quan es tracta d’un estri o artefacte que no serveix per a res. També el professor Bacterio va reblar el clau de l’imaginatiu més estrambòtic fins a posar en perill la integritat dels infactibles Mortadelo i Filemón.  

Llegeix més...

Me casé con un enano, salerito, pa jartarme de reír
(...)

Pa jartarme de reír
Le puse la cama en alto
Olé salerito y olé
Le puse la cama en alto, salerito
Y no se podía subir

Llegeix més...

Per què els gossos s’orinen a la porta de les esglésies? Els gossos abans sempre anaven a missa, tant, que es pot dir que moltes persones no hi podien entrar, de tants gossos que hi havia. Els capellans els van privar l’entrada i van manar els sagristans que no els deixessin entrar. Aquesta decisió indignà els gossos, que van acordar anar a Roma a queixar-se al Papa. El Papa els va rebre molt bé i, escoltada la seva protesta, va donar la raó als capellans. Els gossos, indignats, van convertir en malícia i antipatia tot el que fins aleshores havia estat simpatia, i van decidir, sempre que passessin per davant d’una església, orinar-s’hi a la porta, i encara es pot dir que ho fan.

Llegeix més...

No acabo d’entendre la dualitat entre comarques i vegueries. Amb la recent inclusió del Lluçanès el mapa comarcal de Catalunya arriba a les 43 unitats. Temps enrere ja s’hi havia afegit el Moianès. La geografia política del país és una miríada de patis i partions; la qual cosa multiplica la despesa administrativa.
En què quedem? Quina és la unitat de referència, la vegueria o la comarca? Per què hi sumen més comarques si ens havien dit que en un futur proper serien les vegueries els àmbits de planificació i actuació? Això deixa en evidència quin és el parer dels nostres governants en relació amb la figura de les vegueries. Ens fan passar amb cançons.

Llegeix més...