PENEDÈS ECONÒMIC

El diari econòmic online de la Vegueria Penedès

Acabem l’any amb nova LOPD

Finalment, el procés d’elaboració de la nova llei orgànica de protecció de dades ha estat culminat dins aquest any 2018. Després d’anades i tornades, parlament i senat espanyol han aprovat la nova LOPD, la qual adapta el dret estatal d’acord al model del Reglament General europeu.

La gran novetat respecte a l’anterior, al marge lògicament del contingut purament normatiu, és l’ampliació de l’àmbit d’actuació, com bé detalla el mateix nom de la llei: Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals. Així, haurem de començar a familiaritzar-nos amb el concepte “drets digitals de la ciutadania”. Al redactat de la llei hi apareixen 19 articles, sota el títol X, destinats a reconèixer i garantir-ne drets com el de la neutralitat de la Xarxa i l’accés universal o els drets a la seguretat i l’educació digital, la llibertat d’expressió a internet, el dret a l’oblit en cercadors i xarxes socials, a la portabilitat, al testament digital, a la intimitat en l’ús de dispositius digitals en l’àmbit laboral i a la desconnexió digital, uns dels temes més comentats mediàticament durant el temps d’elaboració de la proposta de text final. Cadascun d’aquests drets té per si mateix un gran recorregut i de ben segur que en sentirem a parlar abastament en el futur.

No obstant això, el gran rebombori de la nova LOPD ha vingut donat per un altre aspecte concret del redactat que, certament resulta en absolut sorprenent i fins i tot desencisador. La via lliure als partits polítics per explotar electoralment la informació personal. El tema ha estat abastament comentat, i criticat, excepte pels mateixos interessats, és clar. La qüestió frega el surrealisme. Al ben mig de la llei que ha de garantir l’empoderament de les persones per gestionar l’ús que se’n fa de les seves dades personals, durant les esmenes al text definitiu a la llei, se n’ha aprovat una que permetrà als partits no només enviar propaganda electoral mitjançant mitjà de comunicació directa –com missatge de WhatsApp o correu electrònic–, sinó a més rastrejar dades personals i opinions polítiques a les xarxes socials sense la necessitat d’haver obtingut el consentiment de l’afectat. És a dir, poder fer perfils ideològics i personalitzar la seva propaganda durant les campanyes electorals. El que ens semblaria una aberració en qualsevol altre àmbit, com l’empresarial, es justifica aquí basant-se en que la informació dels partits en període electoral no es considera publicitat i és per tant, un contingut emparat en l’interès públic, sempre que, diu, “s’ofereixin garanties adequades”. I aquestes no es detallen.

 

0
0
0
s2smodern