Fa cosa de quatre mesos, les autoritats europees van presentar el primer projecte de llei integral sobre intel·ligència artificial a escala mundial, conegut com a ‘Reglament d’Intel·ligència Artificial (IA)’. Davant la immensitat d’incògnites que s’obren amb l’evolució d’aquesta tecnologia, el repte era, almenys, intentar protegir els drets fonamentals de les persones en l’ús de la IA.
Centenars de persones fent cua a centres comercials per vendre el seu iris a una empresa d’intel·ligència artificial. Sembla fins i tot un acudit, però ja hem vist aquests dies que és tan real com que encara hi ha gent que considera que li han donat diners, bé, criptomonedes, “gratis”, a canvi de no res. En aquest cas recent que ha saltat als mitjans, el benefici ha estat d’entre 30 i 60 euros, perquè la cotització de la criptomoneda va com va segons el dia.
A canvi de res? Només per deixar-te escanejar l’iris, ja ho veus, no res.
Segurament us haureu adonat. Algunes apps o pàgines web, començant per les de diaris online, que han estat pioners en aquest tema ens ofereixen la possibilitat de “Rebutjar cookies (o galetes)” per seguir navegant per les seves pàgines, això sí, previ pagament d’una petita quantitat de diners, per exemple, 0,50 euros per consultar el seu web durant 24 hores, o directament oferint una quota de subscripció.
La gestió de la biometria, és a dir, la medició de les característiques físiques de les persones per a la seva autenticació, torna a estar sobre la taula. Bé, es pot dir que mai ha marxat? No, però és que recentment l’Agencia Española de Protección de Datos (AEPD) ha publicat una nova guia sobre tractaments de control de presència mitjançant sistemes biomètrics i això és senyal inequívoc que el tema ha generat molta preocupació i dubtes entre empreses i empleats.
És una tecnologia cada cop més estesa i, per tant, amb possibilitats d’arribar a funcionaments incorrectes o que generin rebuig entre les persones que l’han de “patir” pel desconeixement del tractament que es fa o es farà de les seves dades personals, en aquest cas les seves dades biomètriques.
Cada dia que passa és més evident que a la nostra societat digital, la tecnologia avança a passos de gegant i la protecció de dades s’ha convertit en un tema crucial tant per a les empreses i organitzacions com per a les persones.
En aquest in crescendo de fronts oberts per a la privadesa, està agafant un perillós protagonisme l’increment de la difusió d’imatges de contingut sexual sense consentiment de les persones que s’hi poden reconèixer o, directament la pornografia generada per intel·ligències artificials amb cares reconeixibles i fins i tot amb menors.
El tema ha alertat l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que intenta perseguir aquestes conductes i busca facilitar l’eliminació d’aquests continguts indesitjats per les persones afectades, generalment dones.
L’any passat ja va ser de rècord i res no fa indicar que aquest 2023 no estableixi noves xifres màximes. I és que a l’era digital en què vivim, les empreses de totes les mides ens enfrontem a una creixent amenaça de ciberatacs. Val a dir, també, que les empreses petites i mitjanes (PIMES) sovint són particularment vulnerables a causa de la manca de recursos i coneixements en ciberseguretat.
Això les converteix en un blanc atractiu per als ciberdelinqüents, que poden percebre aquestes empreses com a més fàcils d’atacar en comparació amb les grans corporacions. Per al delinqüent potser són premis menors, però per a una PIME la pèrdua de dades, la interrupció d’operacions i el dany a la reputació poden tenir conseqüències devastadores.
| Ja és a la venda el número 141 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu