La Comissió Europea ha proposat la creació d’un certificat digital verd per facilitar la lliure circulació segura dins de la UE durant la pandèmia de COVID-19. És a dir, una acreditació del fet que una persona ha estat vacunada contra la COVID-19, s’ha recuperat de la COVID-19 o s’ha realitzat una prova el resultat de la qual ha estat negatiu. L’objectiu és garantir que els ciutadans de la UE es beneficiïn d’una eina digital harmonitzada per donar suport a la lliure circulació de les persones dins de la Unió quan el percentatge de població europea vacunada contra el coronavirus sigui prou elevat. Aquest és el missatge oficial formal, la lectura a peu de carrer és que la reactivació econòmica, a través del turisme fonamentalment, està darrere aquesta decisió que, si més no, ha començat a generar cert debat per les implicacions legals i ètiques que s’intueixen.
Cada any, el 28 de gener està dedicat, dins l’enorme i divers calendari de “Dies de...”, a la Protecció de Dades. És una petita excusa que tenim per donar una mica més de visibilitat al tema que ens ocupa. Tanmateix, com s’acostuma a dir en aquests casos, el Dia Europeu de la Protecció de Dades és cada dia. Segur que si ens plantegem, com a ciutadans, trobar en la nostra activitat diària un moment de relació entre allò que tenim al davant i l’abast de la protecció dels drets de les persones a la cura de les seves dades, n’identificarem ràpidament més d’un. Ni que sigui començant per aquella càmera de videovigilància que té el forn de pa on comprem l’esmorzar o fem el primer cafè del matí.
Només començar l’any, l’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp anunciava a tots els seus usuaris un canvi de la seva política de privacitat i un termini d’un mes per acceptar-lo o no. Si no es donava consentiment, l’usuari no podria continuar fent servir l’aplicació. WhatsApp té més de 2.000 milions d’usuaris arreu del món.
És igual del tema de què parlem a l’hora de fer el tradicional resum de l’any per aquestes dates. Per a tots els casos, el 2020 ha sigut un any absolutament atípic i imprevisible. Si parlem de qüestions de seguretat i privadesa, no podem desmarcar-nos d’aquesta afirmació.
El confinament, les restriccions de mobilitat i el teletreball han marcat l’any que deixem enrere. Vam haver de demostrar una capacitat d’adaptació brutal per mantenir els nivells de protecció que, en general, ja teníem assolits. Sempre hi ha excepcions, és clar, que l’únic que han constatat és el previsible desastre i les corredisses posteriors.
La tendència al teletreball ja no és una moda. Ha arribat per quedar-s’hi forçat per la situació dels darrers mesos. El que fins fa poc era exòtic en la majoria d’empreses ara és, fins i tot, una via de salvació per a molts negocis, ja que és l’única manera que tenen d’assegurar un cert nivell d’activitat per seguir endavant.
La introducció de la tecnologia a les aules fa temps que és una realitat. En una mesura més gran o més petita, podem dir que no hi ha alumnes de qualsevol edat que no hagi tingut ja alguna experiència d’aprenentatge amb les noves tecnologies.
La situació sobrevinguda per la pandèmia ha accelerat aquest procés natural d’incorporació de nous mètodes a l’aula i lluny d’haver estat un exercici puntual, de nou comencem a tenir al molt curt termini la necessitat de tornar a les classes virtuals. Els protocols de les escoles davant la Covid-19, les restriccions que s’albiren de nou… posen altre cop el focus en les eines digitals que han de fer servir els infants i joves en el seu dia a dia.
| Ja és a la venda el número 141 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu