Encara amb el record dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Qualsevol atemptat sigui on sigui és execrable i totalment condemnable, però quan et toca de tan a prop a aquesta condemna i rebuig se suma el plus emocional que et concedeix el fet de reconèixer els llocs on han succeït els atemptats com a propis, llocs lligats a les teves vivències, per on has passejat multitud de vegades, sovint bocabadant de manera despreocupada.
Però els experts en aquests casos ens diuen que la millor manera de fer front a aquesta barbàrie és seguir la vida amb normalitat. I en aquesta època de l’any seguim amb la normalitat o potser hauríem de dir amb l’anormalitat de la normalitat:
- Avancem la verema. El motiu, els baixos nivells de pluja registrats durant els mesos de la primavera, juntament amb la calor intensa de juny i juliol, que han fet que la collita s’iniciï uns dies abans del que és habitual. Tot apunta que aquest fenomen pot ser habitual els propers anys i que en definitiva és una evidència més del canvi climàtic.
- Ens reincorporem a la feina amb un increment del nombre d’aturats registrats a Catalunya, que ha pujat en 10.072 persones a l’agost, xifra que suposa un augment del 2,6% respecte al mes anterior. Després de sis mesos seguits de creixement ens topem amb les pitjors dades d’atur d’un mes d’agost dels darrers 6 anys.
- Tornem als eterns debats del model econòmic i territorial. A l’Alt Penedès la ubicació estratègica de la comarca la converteix en un lloc ideal per a la indústria, però també per potenciar l’aposta de l’enoturisme, i els actors actuals no surten de l’entrellat per tal de definir un model de compatibilitat i complementarietat basat en el doble creixement. Semblen ancorats en una dicotomia de dos models enfrontats on apostar per un és destruir l’altre.
Al Garraf i al Baix Penedès encara ens queda molta feina en aquest camp i si parlem de polígons el primer pas és sens dubte dotar els existents de millors infraestructures i serveis per tal de fer-los més atractius a les empreses tant del territori com d’extramurs.
I per concloure seguim circulant pel territori entre carreteres obsoletes o amb elevat cost de peatges. El 22 d’agost vàrem patir talls a la C-31 per demanar la gratuïtat dels peatges, amb cues quilomètriques entre Calafell i el Vendrell.
Recordo una reunió de la Taula de Mobilitat - Àmbit Penedès Marítim, al Vendrell, a finals del mes de juny, en què el conseller Rull insistia en la solució definitiva a aquest problema s’acabaria amb la implantació de la vinyeta, el 2019. Ell mateix es comprometia que si veia dificultats en aquesta implantació aquest mateix mes de setembre tornaria a convocar la Taula de Mobilitat per cercar microsolucions locals que mitiguessin el problema.
Com veieu tot dins la mes absoluta “normalitat”.
