Un dia es van reunir tots els animals per queixar-se del comportament dels humans ...
- “A mi em roben la meva llet”, va protestar la vaca.
- “I a mi, els meus ous”, va dir la gallina.
- “A mi, em maten per robar-me la meva carn i la meva cansalada”, va protestar, indignat, el porc.
- “I a mi, a mi em persegueixen per robar el meu greix”, va replicar enutjada la balena.
- “Jo tinc una cosa, per la qual, si sabessin com treure-me-la perseguirien sense descans fins robar-me-la”, va afirmar el caragol.
- “Tinc temps”
Petit relat anònim que deixa en evidència la importància del temps.
Encara que sembli una obvietat, el temps no es pot emmagatzemar. Simplement transcorre. Es diu que quan naixem som rics en temps, ja que tenim tota la vida per davant.
També, un vell proverbi Sufí diu que: “Hi ha dos favors de la providència que són oblidats per molts: la salut i el temps lliure.” Què cert! Quanta raó!
Cal ser conscient del repartiment del temps i de la importància que li donem a cada activitat.
Això ens porta a una conseqüència: dediquem més temps al que més ens motiva. Aquesta motivació pot ser afectiva, econòmica, de prestigi, per sentit del deure...
Partint d’aquest principi, és perillós dir que algú estigui “perdent el temps”. Cadascú ho inverteix en el que més el motiva.
Un cinèfil invertirà molts anys de la seva vida veient pel·lícules, per exemple. Això és perdre el temps? Per a algú que detesti “el setè art” potser sí, per al cinèfil segur que no. I si a més pot “guanyar-se” la vida amb aquesta afició, molt millor!
En l’àmbit laboral, el que acabem fent és canviar el nostre temps per una remuneració econòmica. En definitiva, venem les vuit hores diàries de la jornada laboral a una persona, que pot ser el nostre cap o el nostre client.
No és perdre el temps meditar, produir, enriquir-se, contemplar la sortida del sol, jugar, viatjar, llegir, treballar o fer encreuats. Tot i que idealment, cadascú hauríem d’invertir el temps en el que ens agradi, totes les experiències són vàlides.
Amb tota aquesta reflexió, tinguem clar que a allò al que ens és més fàcil dedicar el nostre temps, és allò que més ens motiva perquè de fet, és per al que dediquem el més valuós que tenim: El nostre temps.