Hi havia una vegada... Un home que va trobar el capoll d’una papallona i se’l va endur a casa per poder veure-la quan sortís d’ell. Un dia, va veure que hi havia un petit orifici, i llavors es va asseure a observar durant diverses hores, veient que la papallona lluitava per poder sortir del capoll.
L’home va observar que forcejava durament per poder passar el seu cos a través del petit orifici, fins que va arribar un moment en què va semblar haver cessat la lluita, ja que aparentment no progressava en el seu intent. Semblava que s’havia encallat. Llavors l’home, en la seva bondat, va decidir ajudar a la papallona i amb una petita tisora va tallar la banda de l’orifici del capoll per fer-lo més gran i d’aquesta manera per fi la papallona va poder sortir.
No obstant això, al sortir, tenia el cos molt inflat i unes ales petites i doblegades.
L’home va continuar observant, doncs esperava que en qualsevol instant les ales es desdoblarien i creixerien prou per suportar el cos... No va succeir i la papallona solament podia arrossegar-se en cercles amb el seu petit cos inflat i les ales doblegades ... Mai va poder arribar a volar.
El que l’home, en la seva bondat no va entendre, va ser que la restricció de l’obertura del capoll, i la lluita requerida per la papallona per sortir pel diminut forat, era la forma en què la naturalesa forçava fluids del cos de la papallona cap a les seves ales, perquè estiguessin grans i fortes per poder volar.
És ben cert que per apreciar el que tenim hem d’haver lluitat per aconseguir-ho.
A nivell empresarial i professional, ningú regala ja res ja que no hi ha marge comercial per fer-ho.
El bon arquitecte ha d’haver fet de paleta de la mateixa manera que qualsevol lloc rellevant en qualsevol organització requereix haver estat un temps en posicions inferiors.
Cal conèixer l’ofici “des de baix”, des les seves “entranyes”.
Tornant a el relat, està clar que qualsevol èxit requereix una lluita, un esforç. Igual que l’home sense voler, li va fer un flac favor a la papallona, els pares no podem caure en el parany de facilitar la vida als nostres fills sense permetre’ls caure abans de caminar.
El bon professional en qualsevol ofici ha d’haver estat aprenent, hi ha d’haver lluitat i esforçat per aconseguir una categoria professional i reconeixement en el seu mercat.