Hi havia una vegada... Un home que tenia dos fills de signe oposat, un de molt optimista i l’altre molt pessimista. Va seguir el consell d’un amic de donar a cada un per el seu 18è aniversari un obsequi molt diferent: una cosa fabulosa per al pessimista, i una horrible per l’optimista. Potser així s’equilibrarien els estats d’ànim, opinava l’amic.
Arribat el dia, el pare va fer sortir als nois a veure els dos regals que estaven tapats al carrer per uns llençols.
El pessimista va descobrir una potent moto japonesa i va començar a cridar i plorar al seu pare: “Tu el que vols és que em mati!”
L’optimista va destapar un enorme excrement i va començar a ballar, boig d’alegria.
- “Què celebres, idiota?”, Li va preguntar el seu germà.
Al que l’optimista va contestar: “Si aquí hi ha aquest excrement, és que de seguida ve el meu cavall”.
Magnífic exemple, potser portat a l’extrem, d’aquestes dues formes tan diferents de veure, de sentir, de ser, d’actuar, d’afrontar...
Tant l’optimisme com el pessimisme, són dues formes d’entendre la realitat que en cap moment ha de ser l’única o veritable.
Encara que generalment es valori millor l’actitud optimista que la pessimista, un excés d’optimisme pot ser negatiu; ja que pensar que tot anirà bé o que tot s’arreglarà sense que nosaltres actuem, ens pot portar a la frustració. Davant determinades situacions, pot ser tan negatiu “pecar” d’optimista com de pessimista. Tot en la seva justa mesura.
El pessimisme quan és moderat, també pot ser positiu; ja que ens pot ajudar a esforçar-nos més en la consecució de les nostres metes.
Ser optimista o pessimista no és més que l’actitud que adoptem davant les dificultats que ens trobem a la vida; i ambdues poden ser igual de motivadores.
El millor és arribar a ser flexible; i adoptar l’actitud més adequada en funció de les nostres pròpies característiques personals; i sobretot depenent de la situació a la qual ens haguem d’enfrontar.
L’optimisme, si és adequat, ens ajuda a mantenir una actitud positiva davant la vida; ens dóna l’impuls per treballar i crear les circumstàncies que facilitin el canvi i ens apropin als nostres objectius. Però com ja hem dit, un excés d’optimisme pot ser que ens impedeixi percebre i elaborar de forma realista la situació.