Hi havia una vegada... Un home que vivia en un país on no existien arbres de sàndal que portava temps obsessionat per conèixer aquella preciosa i aromàtica fusta, ja que molta gent li havia explicat meravelles sobre el seu exòtic aroma.
Per satisfer el seu propòsit, va consultar amb el seu mestre, el qual es va limitar a regalar-li un llapis. Una mica decebut, l’home va decidir escriure a tots els seus amics i sol·licitar-los un tros de l’anhelada fusta. Va pensar que algun tindria la bondat d’enviar-li. Així, va començar a escriure cartes i cartes, durant diversos dies, sempre amb el mateix prec: “Si us plau, envieu-me fusta de sàndal”. Va escriure una carta per una, però no obtenia resposta.
No obstant això un dia, de sobte, mentre estava davant el paper, pensatiu, rosegant el llapis amb el qual tantes cartes escrivia, i de sobte va percebre un dolç perfum. Va ser llavors quan es va adonar que sempre l’havia tingut a les mans. El perfum que li embriagava sorgia del cor del seu propi llapis de sàndal.
Conte inclòs en el llibre “El Guardián de la Flor de Loto” d´Andrés Pascual que ens ofereix molt per reflexionar.
I és que habitualment, solem buscar en un altre lloc el que necessitem o volem i està més a prop del que pensem.
Certament, si no sabem valorar el que tenim en nosaltres mateixos o en el nostre entorn més proper, difícilment el podrem veure, tot i que sempre hagi estat aquí.
En l’entorn empresarial, he vist per exemple, contractacions econòmicament molt elevades, per treballs assumibles pel propi equip existent a l’empresa.
Aquest fet denota una manca de confiança en nosaltres mateixos o el nostre entorn. Dit d’una altra manera, una desconfiança o desconeixement de les nostres pròpies i pròximes capacitats.
Durant molt de temps hem viscut en un entorn “acomplexat” i pensàvem que el bo estava únicament fora les nostres fronteres.
Afortunadament, la globalització i, els nostres propis avenços de les últimes dècades han fet, d’alguna manera, sacsejar-nos de damunt aquests complexos.
Així, la globalització ens permet en aquest cas, no generalitzar ni avivar certs “tòpics” en desús.
Els millors cotxes ja no són únicament els alemanys.
Els millors hotels, estan repartits per tot el món.
Cada “Denominació d’origen” té vins extraordinaris.
Hi ha dissenyadors del nostre país millors que alguns italians.
La cuina francesa no és la millor o l’única bona...