Un grup de granotes viatjava pel bosc i, de sobte, dues d’elles van caure en un clot profund.
Totes les altres granotes es van reunir al voltant del forat.
Quan van veure com de profund era el forat, van dir a les dues granotes que seria impossible que aconseguissin sortir del forat i el millor seria que esperessin morir.
Les dues granotes no van fer cas als comentaris de les seves amigues i van seguir tractant de sortir fora del clot amb totes les seves forces. Les altres granotes seguien insistint que els seus esforços serien inútils.
Finalment, una de les granotes va parar atenció al que les altres deien i es va rendir. Es va desplomar i va morir.
L’altra granota va continuar saltant tan fort com li era possible.
Una vegada més, la multitud de granotes li va cridar que deixés de patir i simplement es disposés a morir. Però la granota va saltar cada vegada amb més força fins que finalment va sortir del forat.
Quan va sortir, les altres granotes li van preguntar: - ¿No vas escoltar el que et dèiem?
La granota els va explicar que era sorda. Ella va pensar que les altres l’estaven animant a esforçar-se més per sortir del forat.
Interessant faula anònima de la qual es poden extreure i aplicar, diverses actituds davant la vida mateixa o davant a qualsevol tipus d’activitat empresarial.
Sense importar les circumstàncies, sempre hem de confiar en nosaltres mateixos i perseverar per aconseguir els nostres propòsits.
En aquest sentit, cal destacar un valor importantíssim malauradament en desús, el de l’esforç. Cal, en aquest moment de falta de valors, i que sembla que el més intel·ligent és el que menys treballa, fomentar i predicar que l’esforç sempre té recompensa.
Una altra conclusió de la faula és que la paraula pot tenir el poder de la vida i de la mort. Una veu d’alè a algú que està passant per un mal moment, pot reanimar-lo i ajudar a tirar endavant... i per altra banda, una paraula destructiva pot ser l’únic que es necessita per destruir-lo.
I finalment, tinguem sempre present un vell i savi consell:
“Anem amb compte amb el que diem, però sobretot amb el que escoltem”.