No som éssers humans vivint
una experiència espiritual
sinó que som éssers espirituals
tenint una experiència humana.
La dimensió espiritual és quelcom oblidat en els països occidentals.
Fa un temps quan em vaig endinsar a desenvolupar aquesta vessant em vaig adonar que cada vegada som més les persones que ens sumem a donar-li importància a aquesta dimensió humana. Però, que generalment es porta d’amagat, en silenci, i només compartit en petits grups, precisament per por al judici d’altri.
L’espiritualitat, que no religió, és un procés de consciència en el que es reconeix la vida com un procés d’evolució per viure connectats a la nostra ànima i distingir-la de l’ego, la part que genera sofriment a les persones.
D’aquesta manera, podem distingir entre dos tipus de persones:
Ésser Des-integrat:
- Persona que sent que la vida no té un propòsit clar.
- Qualsevol repte la destrueix.
- Hi ha persones que la controlen emocionalment.
- Aplaça les situacions difícils perquè no sap com resoldre-les.
- L’importa molt l’opinió dels altres.
- Se sent fàcilment desprotegit/da.
- Vol canviar a les altres persones.
Ésser integrat:
- Persona que es reconeix complerta i satisfeta de qui és.
- Reconeix l’oportunitat de creixement i aprenentatge en cada problema.
- Té control emocional de la seva vida.
- Pren responsabilitat per afrontar la realitat.
- No necessita l’aprovació dels altres.
- Reconeix que no es pot canviar a ningú, ja que tothom té el seu procés vital.
- Té confiança amb la vida (univers, deu, amor...) i sent que la cuida en tot moment.
Un ésser integrat és un ésser conscient, amb pràctiques per liderar la seva vida i el seu futur. No viu de la “satisfacció immediata” i respecta els tempos de la vida. Mentre que altres viuen forçant les coses, l’ésser integrat sap que la grandesa resideix en el seu interior i en la seva rutina diària.
En quin estil et reconeixes? El procés d’elevació de la consciència és un camí d’aprenentatge i descobriment apassionant.