En aquestes dates nadalenques la majoria de pares i mares assistim als espectacles que s’organitzen a les escoles per veure tot el que ens han preparat els nostres fills i filles. Avui he estat testimoni del cant de nadales d’una d’aquestes escoles i no m’he pogut estar de fer la següent reflexió:
Em sembla molt curiós com els nens i nenes canten sobre la pau, la llum, l’amor, la felicitat… i escoltar-los ens emociona.
És llavors quan em pregunto: En quin moment es produeix la desconnexió amb aquestes lletres? Què fa que de ben petits cantem sobre la pau i l’amor i en canvi la nostra societat estigui tan allunyada d’aquests conceptes?
Per mi el comportament de la societat és un reflex de l’estat intern de les persones que la formem, és a dir, de la consciència col·lectiva. I és evident, que no estem anant per molt bon camí, ja que és fàcil veure mostres d’odi, egoisme, superioritat, injustícia etc.
Segons la wikipedia, la consciència col·lectiva són les creences compartides i les actituds que funcionen a la societat com una força unificadora, la qual és predominant en comparació amb la consciència individual. Segons aquesta teoria, una societat, una nació o grup constitueixen una entitat que es comporta com un individu global.
Per tant, es pot afirmar que els fets i comportaments que es donen a nivell global corresponen al pensament i sentiment de la majoria de la societat. Aquest fet ens pot servir com a termòstat per avaluar com estem com a sistema.
Sota el meu parer i en el benefici de tothom, es necessiten força canvis a la societat per ser un reflex del que canten els nostres fills i filles.
Tots tenim molt que aportar per poder canviar aquesta societat però res canviarà si no ho fem des de la responsabilitat individual que ens pertoca a cadascú. Com ja deia Gandhi: “Siguis el canvi que vols veure en el mon”.
Així que em pregunto què passaria si cadascú fos més conscient de sí mateix i del món que l’envolta? Què passaria si tots tinguéssim pensaments i sentiments positius en massa? Crearíem un canvi positiu? Vull pensar que sí.
Així que per donar pas a aquest possible canvi començaré a revisar-me a mi mateixa, detectant els pensaments, sentiments, actituds... i fer tot el que està a les meves mans perquè vagin alineats a l’amor i felicitat que vull experimentar al meu voltant. I poder-ho estendre com si d’una taca d’oli es tractés. M’acompanyes?