Art és la vivència, transició i transformació d’un estat de consciència, en el Globàlium de Xirinacs. Si no hi ha transformació, la consciència s’adorm i es buida. Art és vida, inert significa sense vida i sense art. Les imitacions es fan amb tècnica, no són art.
L’art, la vida viva, transforma aquest món per fer gràcia. Tota mena de gràcia compta amb allò què agrupen les tres Gràcies filles de Zeus, Eufròsine (alegria, plaer, passió), Talia (festa, convit, comunitat) i Aglaia (bellesa, glòria).
Una obra artística és un objecte rar destinat només a agradar. No preguntis què és, només pregunta’t si t’agrada. Valen tots els estils, avantguardes, tots els continguts de la vida, tant de les belles arts (arquitectura, escultura, pintura, dansa, música, literatura, etc.), com de les altres arts més importants vitalment i menys considerades: medicina, invenció de ciència, pedagogia, demòtica, política, invenció de lleis, psicologia i consell espiritual, gastronomia, etc.
Per inventar ens cal inspiració metapsíquica i, si ens arriba, tot seguit podrem fer comprovacions i aplicacions cièntífiques. La inspiració arriba per atzar, quan vol, mai no pot ser forçada, ens fa feliços i brolla si no la busquem. Realitzar l’obra demana voluntat, habilitat i tenacitat, tota l’agudesa i coneixement afinat de l’artista en el moment de la creació.
L’artista fa coses per ser feliç i per agradar els altres, no per la seva utilitat o profit. L’artista desfà veritats i les transforma en gust, agradabilitat, felicitat, gràcia i en emoció psíquica. Fa una mentida tot desfent una veritat, no per fer mal, ho fa per fer viure, emocionar, per fer feliç. Aquesta és l’essència de l’Art. Ara bé, per acceptar aquesta mentida al mateix nivell de la veritat objectiva cal una gran dosi d’intel·ligència i d’astúcia.
La gestació de l’obra d’art s’esdevé quan l’artista entra en trànsit, en estat extàtic, i espera ser posseït de franc per les muses de la inspiració, si a aquestes els dona la gana. L’execució artística es fa treballant i suant, amb el bon maneig de materials i condicionaments socials. La pressió inspiradora modifica els condicionaments exteriors i la pressió dels condicionaments exteriors modifica la inspiració. Aquesta tensió també és art.