Al Penedès si traguéssim la producció i les vinyes emparades a la DOP CAVA, ens quedaríem molt a prop de la zona de descens a segona divisió. Si les autoritats locals del Penedès defensen amb bon criteri el paisatge i l’economia vitícola com a mur en front la pressió urbanística, han de defensar també el CAVA, si ens quedéssim només amb el paraigües de la DO Penedès, seriem més petits que la Terra Alta, amb centenars d’aerogeneradors i una degradació del paisatge.
El Penedès, l’Arcàdia feliç de Catalunya, de pròspers agricultors i grans vinyes, va viure l’any passat un autèntic terratrèmol amb la venda dels dos líders del sector, Freixenet i Codorniu, i comença l’any amb una nova ferida: la sortida de la denominació d’Origen Cava de nou cellers emblemàtics amb la creació de Corpinnat. Dues crisis que són, finalment, una sola: l’esgotament d’un model de negoci basat en els baixos preus i el canvi generacional a les grans empreses del sector.
Una vella dita castellana assegura que “on no hi ha farina tot és mohína”. I els fills dels cavistes que van crear el 1986 la Denominació d’Origen Cava, han afrontat la crisi del negoci apostant per la venda de l’empresa (com els cosins Raventós de Codorniu i els Hevia i Bonet de Freixenet) o per una radicalització cap a la “puresa” per allunyar-se del consum de masses, que fins i tot arriba a qüestionar el valor de la DO Cava. Un rebuig que va començar el 2012 Pepe Raventós, el nou director general de Raventós i Blanc que va treure al seu celler de la DO; que el 2014 va continuar Josep Maria Albet i Noya, president del consell regulador de la DO Penedès, que va impulsar la marca Classic Penedès a la qual va sumar la seva signatura i una altra quinzena de cellers. I al que ara s’han sumat els cellers de Corpinnat.
El cava pateix des del 2010 una atonia comercial que no s’explica només per la crisi econòmica que ha viscut a Espanya, o per les connotacions polítiques pel “Procés”. Des de 2010 el cava amb prou feines ha incrementat un 3% les ampolles venudes, fins a les 252.500, perquè la caiguda de les vendes a Espanya (d’un 3%) tampoc ha pogut ser compensada per les vendes internacionals, que només han crescut un 8,7 %. Una frenada en sec per a un sector que a la primera dècada del segle va créixer un 25% i que en els vuitanta i noranta creixia a ritmes superiors al 50%.
Joves sometents, us cridem en armes! Revolucionem el CAVA! Com si no fos prou la guerra, ara ens porten nous perills aquests lladres de la terra i del pa dels nostres fills. En són plens el pla i la serra, els barrancs i el camí ral. Via fos sagramental! Vagin fora i sens ajuda tant de lladre i mala gent, que emprendran la correguda en sentir el Sometent. Correm tots a la batuda, amb garrot, forca o destral! Via fora i vagin fora, causadors d’infinit mal! Via fos sagramental!