El canvi climàtic i l’estat

La pandèmia de la COVID-19 ha deixat palès que esdeveniments als quals assignem una baixa probabilitat d’ocurrència, però amb un elevat impacte es poden acabar materialitzant. En les pròximes dècades, aquests fenòmens, coneguts com a cignes negres, poden tornar-se cada vegada més freqüents i fins i tot canviar de color: les greus conseqüències del canvi climàtic poden arribar a provocar cignes verds, sobretot si no es gestiona adequadament la transició cap a un model econòmic sostenible. En aquest article no pretenc més que posar sobre la taula els efectes d’una transició climàtica ordenada als d’una transició climàtica desordenada.

Transició ordenada: la importància de separar el gra de la palla.
En una transició ordenada, la transformació cap a una economia sense emissions de carboni es fa de forma gradual i amb una planificació adequada. En aquest procés, es produeixen canvis reguladors (com imposar límits estrictes a les emissions de carboni), fiscals (com l’augment d’impostos sobre les emissions contaminants) i tecnològics (com l’adopció de sistemes de transport completament elèctrics o tècniques de captura de carboni, per exemple). Aquests canvis haurien, d’una banda, de generar un augment de les necessitats de finançament (públiques i privades) al llarg del període de transició i, de l’altra, promoure el desenvolupament de noves mètriques i criteris que permetin identificar millor la sostenibilitat ambiental.
Projectes com E-Crowd que financen de forma conjunta projectes verds, bancs com Triodos, que faciliten TAEs més baixos a més eficiència, regulacions en impostos etc.
Transició desordenada: canvis més abruptes.
Una transició desordenada es caracteritzaria per una primera fase d’inacció, seguida de canvis abruptes en l’entorn regulador o en la política fiscal per contenir els riscos després de la materialització d’esdeveniments climatològics extrems i un augment inassolible de les temperatures. En aquest entorn, podria produir-se un increment sobtat i elevat de les necessitats de finançament, plans ràpids sense tenir en compte els territoris, és aquí els projectes de plaques solars fotovoltaiques del Penedès, o els aerogeneradors de la Llacuna o de les terres de l’Ebre, les modificacions en la legislació de les factures elèctriques... un desgavell que no soluciona el fons.
Per tant, el deute de les empreses i de l’estat anirà de mà si o si, d’una transició ordenada o desordenada, i la hipoteca de fer-ho com fins ara, de forma desordenada serà llarga, molt llarga.
Greenium o obligacions verdes, és quelcom que en sentirem a parlar molt aviat, com quelcom més rendible per a empreses, inversions o estate bonds de deute extern. D’aquí poc serà més llaminer un estat (empresa o actiu) verd que un estat marró, dit així en llenguatge planer.

powered by social2s