Empresa i independència

Quan estigueu llegint aquestes línies ja haurà passat l’1 d’octubre, i m’és impossible aventurar-me de dir-vos que haurà passat, tot és possible, el govern espanyol està ferit i la fera està desbocada. Independentment del que hagi passat el que està succeint es fascinant, i des del recolzament de les PIMES catalanes als sindicats obrers, que estan convocant una vaga general, que poder sigui la primera que serà fins i tot recolzada pels empresaris.

Tot i això, desglosem una miqueta la visió del teixit empresarial al nostre país, m’ensumo que el recolzament al dret d’autodeterminació vindrà de les persones, gerents, directius, ja que l’empresa com ens no hauria de tenir opinió, una empresa és un projecte a llarg termini que té com a objectiu maximitzar la satisfacció de les parts implicades en el seu desenvolupament, que són, per aquest ordre, els clients, els accionistes, els empleats, els proveïdors i la societat en conjunt, aquest col·lectiu que els anglosaxons defineixen com a stakeholders (els que sostenen l’acció). I, per aconseguir el seu objectiu, l’empresa ha d’ajustar-se tant com pugui als canvis de l’entorn.

La clau és la maximització de l’ajust, ja que l’entorn és la variable independent que no podem controlar. És per això que una empresa responsable ha de preveure l’escenari d’una Catalunya independent, ja que és un escenari probable entre d’altres.

Hi ha dos menes de grans empreses: la gran multinacional estrangera que opera a Catalunya, que no s’ha posicionat, i no ho farà, però que segur té plans ja fets quan arribi la independència, i després la gran empresa que viu de rendes i concessions que tenen peu al “palco del Bernabeu”, que son l’stablishment Espanyol i que els hi surt l’escuma per la boca quan poden perdre el 20% del PIB, el 26% de les exportacions i el 22,5% del turisme, només per citar alguns indicadors, la gallina d’ous d’or pot haver dit prou.

I finalment les més de sis-centes mil PIMES, micropimes i autònoms que es posicionen a través dels seus directius i treballadors, que majoritàriament recolzen el dret d’autodeterminació i la independència (en aquest ordre i tot i el que digui Gay de Montellà, que lladra sol) i que estan disposats que de vegades s’arrisca més del que és raonable, però està convençut que a mig termini aconseguirà els seus objectius sigui quin sigui el clima polític.

Haurem votat, no haurem votat? Entrarem una vaga general de les més bèsties que haurem vist mai, col·lapsant el país, exportacions, frontera amb França, port de Barcelona... què haurem de fer perquè EUROPA digui quelcom? És la DEMOCRÀCIA!

powered by social2s