Tempus fugit i la brevetat de la vida

L’altre dia fent un vol per Barcelona em vaig trobar amb una paradeta de jocs i joguines artesanes, sostenibles i pedagògiques, i atès el moment que ens trobem, vaig remenar entre els jocs per als regals d’aquestes èpoques que venen, i... voilà, un joc em va cridar molt l’atenció: Un joc de cartes sobre les emocions! Un rara avis, dins dels catàlegs típics i mítics de joguines. Ho vaig trobar fantàstic, un joc que tracta les emocions tot jugant amb cartes, amb unes il·lustracions meravelloses sobre la felicitat, la culpa, la ira, la por... coses que crec que en molts casos no es treballen prou ni a les escoles ni a les llars.

A partir de veure-hi aquesta utilitat, aquell dia sense voler, ja vaig estar donant voltes a les meves emocions, com tothom, en tinc de por, d’alegria, d’inquietud, de temor, amor... però la reflexió va anar més enllà, i va ser, com acostumem a lligar aquestes emocions amb la vida, amb la nostra vida...

Em dona la sensació, que vivim, però no sentim, que els dies passen i els anys empenyen, seria un clàssic parlar del <carpe diem>, però no deixa de ser quelcom que m’inquieta, igual que m’inquieta l’infinit en un món definit. Tots, o gairebé tots, esperem més la propera reunió, el que passarà demà, el que necessito aquesta tarda, el que faré per als regals de Nadal, i pocs, molts pocs, prenem una consciència del present.

Si anem més al món empresarial, quelcom igual succeeix, personalment, gaudeixo del projecte Artcava en passat, en el que hem fet i el que hem assolit, però no en el present que estem, zero emocions, i moltes emocions mesclades per al futur, i jo crec que els micro empresaris hauríem de ser més emocionals en temps present, per a un mateix, i per a tot el que envolta l’empresa, clients, treballadors, proveïdors... Tot seria més fàcil crec...

Amb gent a qui puc traslladar aquestes inquietuds, s’ho miren amb indiferència, segurament com vosaltres els lectors, però dins, ben endins, la gent acostuma a veure-ho i entendre-ho, però només dura uns segons, i de seguida, el dia a dia ens atrapa i no ens aturem mai emocionalment. La vida és curta, i la vida és salut, família, l’empresa, la teva empresa i el seu microsistema, i pocs l’estem gaudint ( segurament ens ho prenem com a una obligació quan també són emocions).

Instauraré el joc de cartes de les emocions als meus projectes...

powered by social2s