(Imatge: Igualdad de la empresa en Aragón)
Els permisos familiars s’han anat millorant i ampliant en els darrers anys.
Ho podem constatar llegint l'article 37.9 de l'Estatut dels Treballadors on ,des de l’any 2023, es reconeix el dret a absentar-se de la feina per motius familiars urgents i imprevisibles. L’esmentada absència es pot flexibilitzar en el temps ja que és fins a l'equivalent a 4 dies a l’any (en hores).
Alguns exemples podrien ser: portar a la teva mare a l'hospital per una urgència, atendre el teu fill malalt quan el col·legi t'avisa o bé acompanyar la teva parella en cas d'accident.
Ara bé, convé no confondre aquest dret amb el permís per hospitalització o malaltia greu de l’article 37.3.b). Aquest permís preveu cinc dies laborables per a casos com ara ingressos hospitalaris o intervencions quirúrgiques.
La diferència principal entre els dos permisos la trobem en l'origen de l'absència.
Si la situació és urgent i imprevisible, entra en joc el permís de quatre dies per força major familiar. Si es tracta d'hospitalització o intervenció quirúrgica, s'aplicarà el permís específic previst a l'Estatut.
Quan va entrar en vigor aquest permís per força major, moltes empreses van reconèixer inicialment que aquests dies s'havien de pagar.
Però poc després, algunes van canviar de criteri de reconeixement inicial i van començar a descomptar aquests dies del salari, argumentant que el conveni col·lectiu no deia expressament que fossin retribuïts.
Aquest va ser el cas d'Unísono Soluciones de Negocio, que el novembre de 2023 va enviar un correu a les seccions sindicals comunicant que, després de revisar en profunditat la norma, considerava que el permís no era retribuït, llevat que el conveni ho indiqués.
Davant d'aquesta situació, diferents sindicats van presentar demanda de conflicte col·lectiu davant de l'Audiència Nacional.
L'Audiència Nacional els va donar la raó el febrer del 2024, declarant que aquests permisos són retribuïts per llei, sense necessitat que el conveni ho digui però l'empresa va recórrer davant del Tribunal Suprem que el passat mes d’abril va tancar el debat: el permís sempre és retribuït.
Els arguments de l'Alt Tribunal són contundents però, bàsicament, venen a dir que la llei ho expressa clarament: l'article 37.9 de l'Estatut dels Treballadors afirma que "les persones treballadores tenen dret que siguin retribuïdes les hores d'absència" equivalents a 4 dies l'any. És una afirmació categòrica que no admet interpretacions.
Què suposa aquesta sentència a la pràctica per a les persones treballadores?
Si et cal absentar-te de la feina per algun d'aquests motius urgents:
• Tens dret a fer-ho fins a l'equivalent a 4 dies a l'any (poden ser hores soltes que sumin aquesta quantitat).
• L'empresa t'ha de pagar aquestes hores com si haguessis treballat.
• No cal que el teu conveni ho digui expressament, és un dret.
• Ho has de justificar: amb informes mèdics, trucades del col·legi, documents oficials, etc.
• És per a motius urgents i imprevisibles, no per a cites programades amb antelació.
A partir d’aquí , tothom és lliure d’opinar, però s’ha de complir la sentència.
Tots aquests permisos van dirigits, fonamentalment, a persones que treballen per compte aliè.
Les persones treballadores autònomes també poden necessitar aquestes absències , evidentment, però ho han de fer tramitant una baixa per contingències comuns.
Com sempre, segur que es pot millorar la protecció d’aquest col·lectiu per part de les administracions públiques.
Finalment, m’agradaria aportar una opinió personal respecte al permís per defunció.
El ministeri de treball ha posat damunt la taula la proposta d’ampliació de dos a deu dies d’aquest permís, però el fet d’aprofitar al màxim aquest permís és un tema molt delicat.
Posaré un exemple recent en el món de l’esport professional.
Hansi Flick, entrenador del Barça, va anar a treballar malgrat rebre la notícia de la defunció del seu pare. Ruiz de Galarreta, entrenador de l’Athletic , es va absentar de la feina ja que acabava de ser pare.
El periodista Jaime Ugarte va escriure a les xarxes socials: "Muere el padre de Hansi Flick, pero acude a su puesto de trabajo. Ruiz de Galarreta es padre, no acude. No lo entiendo"
Doncs no crec que Hansi Flick sigui un mal fill per haver anat a treballar i que Ruiz de Galarreta sigui un mal professional per abandonar el seu lloc de treball per haver estat pare.
Del fet de ser pare, us animo a cercar el vídeo de l’entrenador de bàsquet, Sarunas Jasikevicius, on afirma que ser pare és el més important en aquesta vida (en puc donar fe).
I de la defunció del pare (que també en puc donar fe) l’únic que puc dir és que cadascú viu el dol a la seva manera i per unes persones, anar a treballar en aquesta situació pot ser un càstig i per altres, una necessitat.
En definitiva, és millor deixar els debats estèrils i centrar-nos en oferir la oportunitat de conciliar la vida professional i familiar.