El president del Cercle d’Economia Jaume Guardiola va denunciar les manques de la política econòmica dels últims anys: “l’economia espanyola, i la catalana particularment, han tingut una evolució en quant a PIB per càpita o productivitat inferior a la del nostre entorn europeu. Ens hem estancat. I això en part s’explica perquè millorar aquests paràmetres exigeix una agenda de reformes que necessàriament ha d’estar per sobre del cicle electoral; i això requereix un mínim de consens.

No és un problema només de la política, és un problema de país. Hem de parlar de la inversió en I+D, de la grandària de les nostres empreses, d’educació, de la FP, de la transferència de la recerca cap a la indústria, sense oblidar-nos de la necessària reforma d’una administració ineficient…”

La clau és si els nostres gestors polítics han utilitzat els fons en benefici propi, per a finançar el seu règim clientelista i “les seves despeses electorals”.

D’aquest perill, que provocaria un deute immens (fins i tot per als seus votants) i la frustració de l’oportunitat històrica de modernitzar i fer més competitiu el sector productiu nacional, ens van avisar ja el 2021 i com sempre, els nostres grans economistes. El seu control ens interessa a tots. El benefici o el fracàs es repartirà entre els ciutadans per igual, amb independència del seu color polític. Es tracta de sumes fabuloses que ens permeten crear les condicions per a millorar la nostra competitivitat i amb això, assegurar la nostra solvència o entrar en una senda de recessió econòmica, ruïna i dependència exterior.

Exemple, Banc d’Espanya: “Cal fer un disseny que pugui ser acceptat per tots els socis de la UE i, per a això, cal deixar clar que els diners europeus no seran transferències permanents per a finançar comportaments oportunistes dels estats membres sinó perquè es faci un bon ús.”

El catedràtic d’economia aplicada Jose Luis García Delgado sobre la política econòmica de Sánchez: “La prioritat no ha estat la gestió, sinó elaborar eslògans i cuidar la imatge. Administrem amb rigor el recaptat. Hi ha un ampli marge per a la millora de la gestió que pot proporcionar punts o més ingressos suplementaris a l’erari que els que s’obtindria amb les pujades establertes. Sobre els 140.000 milions d’euros no es tracta de diners a fons perduts, amb el que regar les xarxes clientelistes. Són recursos condicionats per a la reconstrucció i la implementació de projectes i reformes ambicioses.”