Des d’Euclides, tendim a pensar els objectes com a estructures sòlides rígides constants i ens costa imaginar-los com a ones fluïdes. En el Globàlium de Xirinacs, la Turbulència s’acosta al Fenomen (temps) i al Plasma elemental turbulent fenomènic o al magmàtic noümènic tot fent desaparèixer l’Objecte (espai) d’estructures estàtiques.
Turbulència és agitació, Caos original real i concret, des del vessant fenomènic; l’Experiència més radical (nuclear, hadrònica, leptònica i fotònica) en la radicalitat fenomènica, inherent i indefugible. Les turbulències són experiències canviants plàsmiques. Les Turbulències superficials no s’intercompensen amb les turbulències profundes.