Ecumene i economia

    Ecumene i economia comparteixen etimologia, ambdues provenen del grec oíkos. D’Oikouméne/terra habitada, en deriva ecumènic, participi passiu d’oikéo habitar, instal·lar-se, administrar, governar. EI compost d’oikos amb nomos/repartiment segons costums o conveniència, dona oikonomia/economia. Economia, la distribució equitativa del bé comú, direcció, administració o bon govern d’una casa o comunitat humana, patrimoni.

    En el Globàlium de Xirinacs, Economia i Ecumene són ambdues dues categories concretes i pràctiques, si bé una es troba als antípodes de l’altra. Economia és en el món físic i objectiu mentre que Ecumene en el místic i metapsíquic.

    L’Economia, l’empresa, és el motor físic de qualsevol Comunitat. Cada nivell inventa una Economia peculiar per establir-se i per subsistir. L’Economia converteix en útil l’Acció espontània a partir del Caos sempre existent, però no sempre econòmicament ben aprofitada.

    L’Ecumene, freqüentment desconeguda o ignorada, també és omnipresent i determinant. Individualment (l’ànima comuna de totes les meves cèl·lules, teixits, aparells i sistemes corporals) i col·lectivament (l’ànima comuna de llar, de grup, de barri, d’associació, de nació, d’empresa cooperativa, de civilització). S’amaga místicament darrere els nostres millors desigs particulars i dels nostres millors compromisos conjunts. L’Ecumene és una força que ens pressiona sempre l’ànima per dins.

    L’Ecumene o ànima comuna és un secret amagat. Només aquell que s’allibera de la distracció dels esdeveniments quotidians, aquell que d’estones de la seva vida en sap fer silenci, que és atent a la realitat interior quan ens parla amb la seva peculiar subtilesa, només aquell serà xuclat per l’Ecumene i serà bressat en els seus braços.

    “Torna ànima meva a la teva tranquil·litat”, “com un nen en braços de sa mare”, van dient els salms. L’Oració és el diàleg enamorat entre la meva ànima i l’ànima universal. Oració ve d’oral, de boca. L’oració més genuïna és una respiració mútua boca a boca entre esperits, el particular i el comú. Jo el respiro. Ell em respira. Sense intermediaris, sense paraules, directament. Les oracions estereotipades, les fórmules, són crosses per a paralítics espirituals.

     Ja és a la venda el número 126

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu