Partim d’una situació amb tres grans problemes: un descontentament de l’assistència Primària, unes llargues llistes d’ espera per intervencions quirúrgiques als hospitals i unes condicions dels professionals que cal millorar; el Govern i el Parlament s’han de posar a la feina. En aquest marc, les quatre comarques de la Vegueria Penedès tenim un repte comú amb la Sanitat de tot el país: que el finançament segueixi sent, com a mínim, el mateix que durant l’època de la Covid. És sabut que durant les retallades de la crisi econòmica que es van fer al 2010, es va deixar la sanitat a uns nivells inacceptables, que hem patit durant molt temps, i que no s’han revertit fins a la pandèmia. Ara cal seguir com a mínim amb el finançament actual, que ha de repercutir en millor servei a la ciutadania i millor tracte i major nombre de professionals.

    El món que ens toca viure no és el món agradable que en algun moment podia haver semblat que tindríem, sinó un món dur, en el qual els grans poders econòmics campen com volen, incloent la guerra a Europa, per anar concentrant els diners en poques mans, i amb un control quasi total dels grans mitjans de comunicació que justifiquen cada mesura que prenen per anar cargolant la societat, per molt inversemblant que sigui. I això ho patim cada dia en temes com l’energia, l’habitatge, la mobilitat, les patents farmacèutiques...És evident que ni individualment ni en cadascun dels municipis per separat serem capaços d’impulsar polítiques que ajudin a què socialment puguem avançar en camins alternatius als que ens estan imposant.

    Aquests dies estem començant un nou curs acadèmic i climàtic, amb examen electoral local inclòs, que es preveu molt complicat a nivell global per les conseqüències de la guerra a Europa, en la qual, en lloc de treballar per la pau, Occident està aixecant un nou Mur que torna a dividir el món i fa que grans empreses, sobretot energètiques, banca i multinacionals de l’alimentació, multipliquin els seus ingressos i la gent siguem cada dia més pobres. I al nostre país, els dubtes de com avançar políticament  fan que gastem moltes més energies discutint que fent.

    Acabem el curs social 2021/22 i ens adonem que potser tenim més “assignatures” a la nostra vida col·lectiva pendents de recuperació que en els darrers anys, i que haurem de fer un esforç col·lectiu molt potent si realment les volem “aprovar” i viure en una societat que ens il·lusioni. Anant dels temes més globals als més locals, ens trobem que:
    Hem d’ aturar la guerra europea que només beneficia a uns pocs i ens castiga a tots; aquests dies, tot i les dificultats, s’ ha pogut negociar la sortida de blat tant d’Ucraïna com de Rússia i això ens hauria d’esperonar a exigir als nostres governs que deixin de treballar per la guerra i ho facin per la pau.

    El Consell de Direcció del Servei Català de la Salut va acordar, en la seva reunió del passat mes de maig, iniciar la tramitació de la nova delimitació de les regions sanitàries de Catalunya, tot fent-les coincidir amb les 8 Vegueries, excepte la de Barcelona que pel seu volum la divideix en tres. Aquest és un procés que durarà fins a primers del 2023 quan està previst que aprovi el corresponent Decret el Consell Executiu de la Generalitat, ja que ha de passar abans per diversos organismes i informació pública fins arribar al final. Amb aquest pas es culminarà una reivindicació que va ser molt explícita durant els confinaments de la covid, que les comarques penedesenques som una unitat també en els temes de salut, diferenciada d’altres zones.

    Al 1966 John Lennon escrivia aquesta cançó, en plena guerra del Vietnam, que ha sigut mítica i vigent durant 56 anys, i que ara  ens hauria de guiar als europeus quan el sistema capitalista “imperialista” nord-americà i el seu homòleg versió “autoritari” rus han decidit resoldre les seves diferències de la manera més salvatge possible, que és fer una “guerra vicària” en la que el patiment i els morts, per una de les parts, els posen un tercer país que en aquest cas és Ucraïna. Un país aquest que ja feia anys que es va presentar com a candidat a víctima al voler fer el que també 60 anys enrere ja va intentar Cuba de ser una base de míssils russos (llavors soviètics) a les portes dels EE.UU.; un intent que va tallar de soca/arrel el llavors president dels EE.UU. John Kennedy, amb el suport entusiasta del món “occidental”, amenaçant amb una guerra nuclear però amb la diferència que el rus Kruschev  va entendre la situació, es va arribar a un ampli acord i va retirar l’armament.

     Ja és a la venda el número 128

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu