Hi ha gent, entitats i empreses que, per molt que ens sembli que ja les coneixem, mai deixen de sorprendre’ns. Una d’aquestes empreses és Freixenet, que ja va ser una de les dues protagonistes, junt amb Codorniu, de la “Guerra del Cava”, que a finals del segle XX va enfrontar les dues grans empreses per un tema concret d’un model d’ampolla, però que va ser un factor decisiu per convertir l’elaboració del cava en un tema de quantitat i no de qualitat.
En els darrers 200 anys, les 4 comarques que conformen la Vegueria del Penedès han sigut molt actives treballant aquells segments econòmics que les permetés avançar amb personalitat pròpia; des del cuir i el gènere de punt a l’Anoia, a la vinya i el vi a la zona de la D.O. Penedès, fins el turisme i els serveis a la costa, i amb una indústria potent a tot el territori.
Estem en plena sequera, amb conseqüències greus, tant a nivell domèstic com industrial, als parcs i jardins i també a l’agricultura, concretament a la vinya que és important en l’economia i la clau del paisatge del Penedès.
Davant d’aquesta realitat no podem quedar parats ni és suficient d’exigir, que s’ha de fer, al Govern que actuï. A la Vegueria Penedès hem de fer un treball d’empoderar-nos similar al que ara ha fet tot just 25 anys van fer les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf per portar l’aigua d’Abrera.
Després de més de 13 anys des de l’aprovació de la Vegueria Penedès, la Comissió de Territori de Catalunya ha donat llum verda a l’avantprojecte del Pla Territorial del Penedès que serà presentat a les administracions locals dels municipis de la Vegueria i a la ciutadania per recollir les primeres impressions i procedir a l’aprovació Inicial del Pla per part de la Conselleria de Territori, que obrirà un període formal d’informació pública.
Ciceró, cònsol de Roma l’any 63 abans de Crist, començava amb una frase semblant que s’ha fet cèlebre (ara diríem que s’ha “viralitzat”) un discurs al senat de Roma contra L.S. Catilina, patrici romà que conspirava contra la república. I és que CIMALSA, una empresa “pública” de la Generalitat no es cansa mai d’insistir en què vol construir al Baix Penedès una plataforma logística lligada a la xarxa ferroviària de Mercaderies.
No n’ha tingut prou amb l’oposició ciutadana contra el CIM, que finalment es dedica a altres usos, sinó que aquests dies han presentat un nou document en una trobada sobre el Corredor Mediterrani, en el qual selecciona 4 terminals estratègiques, una d’elles “a la zona del Penedès, que és un projecte atractiu per al port de Barcelona”.
Ja fa molts anys que es va començar a redactar el Pla Territorial que ha de marcar les línies mestres del futur de les quatre comarques que constitueixen el Penedès. Durant el Covid es van fer unes sessions telemàtiques molt participades, però encara no s’ ha presentat l’Avanç del Pla. Mentrestant no s’acaben de prendre decisions que afecten al més de mig milió de persones que vivim en aquest territori i que haurien de millorar-lo.
| Ja és a la venda el número 143 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu