En l’actualitat hi ha nous paradigmes empresarials i socials que fa que allò que funcionava ahir avui no serveixi per a res. Avui més que mai l’empresa ha de ser dinàmica, tenir una cultura sòlida, que atregui talents i els retingui, que creï una inèrcia de creixement constant i que s’adapti al canvi ràpid de la societat i les seves necessitats.
Des de múltiples fronts s’ha obert una cursa desenfrenada per establir nous desafiaments a la direcció d’empreses.

En els propers deu anys els experts auguren una època de canvis profunds. Es parla de “la gran transformació planetària”, que abasta, a nivell socioeconòmic, les conseqüències que se’n derivaran de l’acceleració del canvi climàtic i, a nivell politico-empresarial, una nova economia que substituirà la predicció per la reacció, fruit de les turbulències i inestabilitats de conviure en entorns volàtils, complexos, incerts i ambigus.

Enguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita.

En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims de raïm, els empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici.

Aquest dies estem veient en diferents revistes i diaris econòmics articles que fan referència al fet que, malgrat la recuperació econòmica, els salaris perden pes en el conjunt de la riquesa del país.

Segons dades del 2017, la proporció dels salaris respecte del producte interior brut (PIB) va descendir fins al 47,29%, el menor nivell en 30 anys. Des del 2008 les remuneracions dels assalariats han acumulat un descens de gairebé l’1,7%, fins als 550.272 milions d’euros; lluny del nivell rècord de 559.777 milions, aconseguit just abans de la crisi, quan les nòmines suposaven més del 50% de la riquesa.

Encara amb el record dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Qualsevol atemptat sigui on sigui és execrable i totalment condemnable, però quan et toca de tan a prop a aquesta condemna i rebuig se suma el plus emocional que et concedeix el fet de reconèixer els llocs on han succeït els atemptats com a propis, llocs lligats a les teves vivències, per on has passejat multitud de vegades, sovint bocabadant de manera despreocupada.