Fa pocs dies vaig estar reunit amb el comitè executiu d’una de les empreses on estic com a consultor i va sorgir el tema de l’eficiència, dins de l’empresa, dels empleats de major responsabilitat. Alguns dels assistents vinculaven l’eficiència amb l’esforç i la dedicació, arribant inclús a suggerir la prolongació voluntària de la jornada laboral com a mesura per millorar-la. Aquest concepte, conegut com “no em donen les hores”, va ser plantejat com una possible solució.
Segons un estudi de CEPYME, la patronal de la petita i mitjana empresa, és inquietant la mida relativa de les nostres empreses, que se situa en termes d’ocupació en 4,7 treballadors per empresa, quan la mitjana europea és de 6, o en el cas d’Anglaterra de 9; encara més rellevants són les dades d’Alemanya amb 12 persones treballadores. Una mida relativa més gran permet una millora de la productivitat i, per tant, dels salaris, de la competitivitat i, també, dels ingressos públics.
Amb l’entrada de l‘estat d’emergència per la sequera a Catalunya, aquesta situació, indubtablement tindrà un impacte negatiu molt important en els sectors productius i econòmics del nostre país.
Per aquest motiu, des del món associatiu empresarial es demana al Govern celeritat i rapidesa en l’aplicació de les mesures que s’han de prendre per minvar els efectes de les possibles restriccions en la indústria i serveis.
En aquest article tractaré un nou concepte econòmic empresarial que, en la meva opinió, està guanyant terreny. Es tracta de la economia empresarial col·laborativa de proximitat.
Venim i estem instaurats en un món d’incerteses: primer el col·lapse econòmic per la pandèmia el 2020, agreujat per la crisi del transport mundial degut a l’accident del vaixell de càrrega al Canal de Suez i, de retruc, la paràlisi del port xines de Shanghai que va col·lapsar el transport mundial de mercaderies. Després la guerra d’Ucraïna, encara en una difícil situació, el conflicte Israel-Palestina i ara, l’amenaça al transport marítim pels atacs amb drons al Mar Roig per part dels hutis.
La definició de jubilar és eximir del servei algú per raó d’edat o d’impossibilitat.
L’edat de jubilació estava fixada als 65 anys i ara s’ha ampliat fins els 67. Aquest número es converteix en el gran prejudici que no només condiciona empreses, sindicats i societat, sinó a nosaltres mateixos, que ens anem veient grans a mida que ens apropem a aquesta edat i actuem en consonància.
| Ja és a la venda el número 145 |
 |
 |
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu