La globalització de les dades ha portat una conseqüència positiva, com és la democratització de la informació: qualsevol empresa o institució té al seu abast una gran quantitat de dades que li permeten arribar a conclusions sobre la situació del mercat, fer previsions i adaptar-se en conseqüència.
Però per una altra banda, l’accés a eines que faciliten la recollida de dades de la població, tipus enquestes, ha fet que qualsevol persona sense els coneixements adequats pugui fer un “estudi” i presentar-lo com a rigorós, sense respectar uns mínims requisits estadístics.
Així, ens trobem amb tot tipus d’institucions, mitjans de comunicació i altres empreses que pregunten als seus socis, lectors o clients sense tenir en compte els esbiaixos que es presenten.

Que “el client sempre té raó” no és pas un pensament nou; de fet és una frase de principis del segle passat que s’atribueix a un conegut empresari de l’època. Però quan parlem de customer centricity, anem molt més enllà d’aquesta frase: ens referim a situar al client al centre de l’estratègia empresarial.
Tot i ser un corrent de pensament força estès actualment entre l’empresariat, la visió estratègica i les accions portades a terme no sempre van en la mateixa direcció. Si parem atenció podrem veure molts exemples d’això; alguns són molt clars i evidents, com els serveis que donen, en general, les grans entitats bancàries. Posaré 3 exemples coneguts, ja sigui perquè s’hi han trobat diferents persones, o empreses properes:

Coincidint amb el número 100 del Penedès Econòmic, plantegem: Què fa que una empresa, una marca o un producte aconsegueixin mantenir-se al mercat durant un temps prolongat? Durant la seva vida els negocis passen per moltes situacions; algunes favorables, però és difícil no trobar-se també amb adversitats.

Des d’una vessant psicològica, la crisi del Covid-19 està suposant un trauma per a gran part de la població; amb lògiques diferències interpersonals, doncs cadascú reacciona segons la seva situació, el seu entorn i la seva manera d’afrontar les crisis. Segurament ens veurem reflectits en alguna/es de les següents fases o de maneres d’afrontar el problema:
- Negació: la primera fase va ser per a molts la de negar el que se’ns venia a sobre; és un mecanisme de defensa que amorteix l’impacte immediat: “no serà per tant”, “a mi no m’afectarà”.

Un dels aspectes que més ocupa i preocupa a l’hora d’obrir un establiment comercial i que, de fet, té moltíssima rellevància, és la cerca d’una ubicació idònia per al negoci; i el dubte és recurrent: quin local trio?
- A les zones on hi ha molts locals buits, i sovint allunyades dels centres comercials, els preus són més baixos, però també és on ens costarà més fer caixa. Si ens decantem per aquesta opció haurem de considerar invertir bona part de l’estalvi en accions per atraure clients.
- Per altra banda, a les zones que millor funcionen a nivell comercial costa trobar una oportunitat de compra o lloguer. I quan la trobem, està a uns preus que costarà molt rendibilitzar.

Fa no gaire comentava en una ponència a emprenedors sobre la millor manera de captar clients, i tot i que cada mercat és un món i cal fer una anàlisi específica de cada situació, el fet de tenir en compte la nostra competència és un punt de partida necessari. Així, primer de tot hem de poder reconèixer quina és la situació del nostre entorn competitiu: