PENEDÈS ECONÒMIC

Fa no gaire comentava en una ponència a emprenedors sobre la millor manera de captar clients, i tot i que cada mercat és un món i cal fer una anàlisi específica de cada situació, el fet de tenir en compte la nostra competència és un punt de partida necessari. Així, primer de tot hem de poder reconèixer quina és la situació del nostre entorn competitiu:

A l’hora de construir un edifici, no concebem que no hi hagi un estudi previ sobre quin és el tipus de sòl on rauran els fonaments, o quin pes hauran de suportar. De fet els arquitectes han de desenvolupar informes molt feixucs sobre tot tipus d’aspectes que poden influir en l’estabilitat de l’edifici, com poden ser la climatologia (si han de suportar forts vents, si acostuma a ploure, a nevar, si farà fred o calor,...), els moviments sísmics de la zona o per on passa l’aigua quan plou. Tot això, amb un clar objectiu: que l’edifici disposi d’una estructura sòlida, que no caigui.

Que la comunicació és important per donar a conèixer el nostre negoci i els serveis/productes que oferim és una idea que, en general, està ben arrelada en l’empresariat. Del que no sempre s’és prou conscient és de la manera com els nostres missatges influeixen sobre el públic objectiu: segons quin missatge utilitzem, el seu efecte pot no anar en la direcció que volem, arribant fins i tot a ser contraproduent.

Ja fa temps que l’e-commerce és més que una opció: el 66% de la població espanyola de 16 a 65 anys fa algun tipus de compra online. Això fa que moltes empreses/botigues físiques vegin en aquest tipus de compra una amenaça per als seus negocis, i no estan mancades de raó, però això no significa que no hi hagi futur més enllà de la compra online.
En primer lloc hem de desmuntar el mite de què els compradors online es mouen principalment per preu. Segons l’estudi recent més important fet sobre e-commerce (IAB, juny 2019) els motius pels quals els compradors es decanten per la compra online vs. offline, quan totes dues estan disponibles, fan referència a la conveniència (comoditat, disponibilitat de productes), l’estalvi de temps, la proximitat al punt de venda (en aquest cas proximitat al dispositiu per realitzar la compra) i, en quart lloc, el preu.

Més sovint del que ens agradaria, ens trobem amb casos d’empreses que semblaven funcionar bé o si més no, que no s’adonaven que les coses anessin tan malament com per posar-hi un remei immediat, i que quan finalment són conscients que tenen un problema amb la fidelització dels clients ja és molt (a vegades massa) tard.
Potser heu sentit a parlar de la paràbola de la granota bullint. Diu la saviesa popular que si fiquem una granota dins una cassola d’aigua bullent, la granota saltarà de la cassola així que noti l’escalfor. En canvi, si la posem en una cassola en aigua temperada i anem pujant la temperatura a poc a poc, la granota no notarà el canvi, cada vegada estarà més atordida i finalment quan vulgui sortir ja no serà capaç.

La societat demana empreses socialment responsables, que siguin conscients, estiguin compromeses i tinguin cura del seu entorn. Un posicionament que cada vegada més deixa de ser un valor afegit de diferenciació per convertir-se en condició sine qua non, davant la necessitat de contribuir a la sostenibilitat. Però en què consisteix exactament la responsabilitat social i com podem fer que els nostres negocis siguin socialment responsables?
El futur de la nostra societat ve marcat per la manera com influïm en el nostre entorn, tant a nivell individual com grupal. Històricament, a mida que ha anat augmentant la industrialització i, en general, la manera com interactuem i modifiquem l’entorn, ha anat creixent un corrent de pensament enfocat a mantenir una relació saludable amb el món que ens envolta.