Des d’una vessant psicològica, la crisi del Covid-19 està suposant un trauma per a gran part de la població; amb lògiques diferències interpersonals, doncs cadascú reacciona segons la seva situació, el seu entorn i la seva manera d’afrontar les crisis. Segurament ens veurem reflectits en alguna/es de les següents fases o de maneres d’afrontar el problema:
    - Negació: la primera fase va ser per a molts la de negar el que se’ns venia a sobre; és un mecanisme de defensa que amorteix l’impacte immediat: “no serà per tant”, “a mi no m’afectarà”.

    Un dels aspectes que més ocupa i preocupa a l’hora d’obrir un establiment comercial i que, de fet, té moltíssima rellevància, és la cerca d’una ubicació idònia per al negoci; i el dubte és recurrent: quin local trio?
    - A les zones on hi ha molts locals buits, i sovint allunyades dels centres comercials, els preus són més baixos, però també és on ens costarà més fer caixa. Si ens decantem per aquesta opció haurem de considerar invertir bona part de l’estalvi en accions per atraure clients.
    - Per altra banda, a les zones que millor funcionen a nivell comercial costa trobar una oportunitat de compra o lloguer. I quan la trobem, està a uns preus que costarà molt rendibilitzar.

    A l’hora de construir un edifici, no concebem que no hi hagi un estudi previ sobre quin és el tipus de sòl on rauran els fonaments, o quin pes hauran de suportar. De fet els arquitectes han de desenvolupar informes molt feixucs sobre tot tipus d’aspectes que poden influir en l’estabilitat de l’edifici, com poden ser la climatologia (si han de suportar forts vents, si acostuma a ploure, a nevar, si farà fred o calor,...), els moviments sísmics de la zona o per on passa l’aigua quan plou. Tot això, amb un clar objectiu: que l’edifici disposi d’una estructura sòlida, que no caigui.

    Que la comunicació és important per donar a conèixer el nostre negoci i els serveis/productes que oferim és una idea que, en general, està ben arrelada en l’empresariat. Del que no sempre s’és prou conscient és de la manera com els nostres missatges influeixen sobre el públic objectiu: segons quin missatge utilitzem, el seu efecte pot no anar en la direcció que volem, arribant fins i tot a ser contraproduent.

    Ja fa temps que l’e-commerce és més que una opció: el 66% de la població espanyola de 16 a 65 anys fa algun tipus de compra online. Això fa que moltes empreses/botigues físiques vegin en aquest tipus de compra una amenaça per als seus negocis, i no estan mancades de raó, però això no significa que no hi hagi futur més enllà de la compra online.
    En primer lloc hem de desmuntar el mite de què els compradors online es mouen principalment per preu. Segons l’estudi recent més important fet sobre e-commerce (IAB, juny 2019) els motius pels quals els compradors es decanten per la compra online vs. offline, quan totes dues estan disponibles, fan referència a la conveniència (comoditat, disponibilitat de productes), l’estalvi de temps, la proximitat al punt de venda (en aquest cas proximitat al dispositiu per realitzar la compra) i, en quart lloc, el preu.

    Ja és a la venda el número 141

     

    Subscripció newsletter Penedès Econòmic

    Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
    i rebràs totes les notícies en un sol correu