A les portes del mes d’agost en què, una bona part (no tothom) fa uns dies de vacances, m’agradaria aportar unes propostes perquè aquest temps d’estiu i “d’aturada” siguin realment moments reparadors que ens aportin quelcom més que un descans merament físic (que no és poc).
Sabem que cada experiència viscuda contribueix al desenvolupament del nostre cervell potser més fins i tot que l’excessiva concentració en un tema, en l’estudi o en la resolució d’un problema.
Experimentar, badar, jugar, sentir, “no fer”, escoltar, mirar, pensar, aturar-se, associar idees, contemplar, imaginar, emocionar-se... aquestes són les propostes i és el que miraré de desgranar en aquesta entrada del bloc.

Només cal passejar pel centre de qualsevol petita o gran ciutat per adonar-nos que la proliferació de terrasses forma ja part del panorama d’oci local. L’ampliació d’horaris, d’espais, i modificacions d’algunes ordenances en diferents municipis arran de la pandèmia per ajudar un dels sectors més castigats durant el darrer any, ha canviat la fisonomia dels centres de les ciutats.
La relació entre comerç local i gastronomia, en general, en surt beneficiada i menys la convivència amb el descans veïnal.
Però aquest article s’adreça sobretot als i les emprenedores que estudien la possibilitat d’obrir un negoci de restauració. No són negocis ni fàcils ni barats en un sector molt sobredimensionat (70.726 segons l’INE).

Entrevisto l’Anna el segon dia de l’obertura del Gastrocafè Manpuk a la Plaça de Santa Maria. Ella, el Koji i la Miyuki, que regenten el restaurant la Fàbrica porten una nova proposta innovadora al cor de Vilafranca.
Com tants negocis, la pandèmia els va fer adonar d’una evidència. Tenien la intenció d’ampliar la Fàbrica, però els esdeveniments del darrer any els van fer replantejar l’escenari. Van veure clar que en aquest moment, tothom vol estar fora, i es pregunten, què li falta al nostre restaurant...? La resposta era clara, terrassa.

Entrevisto la Muna el mateix dia que fa cinc anys que va obrir la seva perruqueria. En tenia 30 aleshores i amb emoció, por i incertesa va donar inici a la seva aventura professional, empresarial i també personal.

Va començar la seva carrera a Torrelles amb 14 anys fent d’ajudanta i després als 16 anys al Txac Txac d’aprenent i posteriorment en altres centres. Sent un enamorament total per la seva professió que la porta a  aprendre i evolucionar de forma permanent.