100 números del Penedès Econòmic amb el Marc Barella
Avui faig protagonista d’aquest espai el Marc Barella, responsable en gran mesura, de que aquesta secció d’aquest diari que avui està d’aniversari, existeixi. Persona de tracte amable i sempre possibilista, un exemple també d’emprenedoria a través d’aquest mitjà que teniu a les mans.
Té 35 anys i és llicenciat en ADE i Economista, juntament amb el seu pare, el Josep, van tenir la bona idea d’impulsar una publicació que parlés dels protagonistes de l’economia del Penedès i d’això en fa ja 100 números. Moltes felicitats.
Oportunitats en el confinament
Arran del confinament, la pràctica totalitat de les empreses, petites i grans, hem vist caure, comandes, encàrrecs i activitat. Paral·lelament a això la creativitat no ha fet més que disparar-se. Buscar la manera de seguir essent presents entre els clients, la necessitat de vendre estocs acumulats, el propi neguit que fa el cap no deixi de donar tombs... sigui quina sigui la circumstància, la realitat és que molts i moltes han aconseguit trobar oportunitats durant els dies de confinament.
Aquest post vol posar en relleu tres experiències d’empreses de Vilafranca de diferents dimensions. Personalment em trec el barret davant l’enginy, les idees i sobretot la tenacitat. Mirada al client, rapidesa, originalitat, atreviment i acció, han estat en la base de tot el que han fet.
Estic segura que trobaríem molts d’altres exemples que seguint aquestes mateixes pautes han trobat també oportunitats. A totes elles un gran reconeixement.
Treballar des de casa
Molts dels qui em llegiu, esteu, possiblement avui treballant des de casa. I com que ja portem uns quants dies, ja ens haurem adonat que no tot és tan idíl·lic com podia semblar. Com tot, té avantatges i inconvenients.
Aquesta entrada en el bloc, la vull dedicar a aportar algunes idees extretes de la pròpia experiència i també de recomanacions d’experts i expertes.
Jo ja porto 11 anys treballant des de casa, a banda és clar, de les moltes formacions que faig a casa dels meus clients.
Garden Cal Tino
Entrevisto el Jordi, ell és enginyer tècnic agrícola especialitzat en jardineria i horticultura i paisatgisme. Quan va acabar la carrera va treballar en diferents feines relacionades amb la jardineria. Mica en mica li anaven sortint projectes a nivell particular. La seva dona, l’Anna, un dia del 2007 li va donar l’empenta que li calia per donar el pas. Ella, que també és enginyera agrícola va deixar la seva feina, calia començar el negoci.
Van començar construint petits jardins però ben aviat es van veure obligats a disposar d’una excavadora, després d’un camió... I van començar amb una SCP i després una SL. I es van anar fent grans i ara fa 4 anys van donar el pas i es van situar a Cabrera d’Anoia al peu de la C15 on van construir el Garden Cal Tino.
Fruit dels contactes van arribar a un acord amb una central de compres de 60 gardens que els ha ajudat a poder accedir a diferents proveïdors. El fet de formar part d’aquesta central els permet garantir que en uns 30 o 40km a la rodona disposen de productes exclusius.
Emprendre en una farmàcia
Aquest mes entrevisto dues farmacèutiques que han passat de ser farmacèutiques substitutes a ser cotitulars de la seva farmàcia. Un pas endavant ple de reptes i d’il·lusions. Un model d’emprenedoria poc habitual.
La Mercedes és llicenciada en farmàcia per la UB des del 1991 i ha treballat en oficina de farmàcia des d’aleshores com a farmacèutica substituta fins fa quinze dies, que ha passat a ser cotitular de la farmàcia Sant Julià. Porta molt temps estudiant i practicant la millor combinació de nutrició i esport. De fet, som molts els qui ens hem acostat a la farmàcia per demanar els seus consells abans d’una fita esportiva.
La Susan és llicenciada en farmàcia des del 97 i màster en nutrició. Ella porta també des d’aleshores treballant com a substituta en una altra farmàcia de Vilafranca fins fa quinze dies, quan ha passat a ser cotitular amb la Mercedes. Comparteix també amb ella la gran afició a l’esport, tant córrer com caminar
Colors disseny... El somni de la Maria d’omplir el món de color
La Maria és apunt de fer 20 anys. M’entrevisto amb ella i amb la seva mare Chus. Ella té un somni: OMPLIR EL MÓN DE COLORS i ho fa a través del disseny.
Va aprendre abans a pintar que a caminar (diu la mare).
Una visió innata pel color, llargues hores des de la infància a l’hospital pintant, una preparació i formació a l’Arsenal de Vilafranca i un esperit inquiet, somiador i emprenedor de la Maria (i també de la Chus) les porten a emprendre aquesta aventura.
Mirar amb retrospectiva
Darrerament, en els entorns empresarials, especialment en aquells vinculats al món del software, sentim parlar molt de les metodologies àgils. Aquesta forma de treballar està pensada per desenvolupar projectes complexes on o bé no tenim tota la informació necessària des de l’inici o bé no podem planificar amb detall el desenvolupament del projecte.
També es basa en els principis de col·laboració i participació activa de tots els membres d’un equip, fomentan’t l’aprenentatge i la capacitat de desenvolupar tasques de forma activa i sovint amb la participació activa del client final.
Podem pensar que aquesta forma d’actuar queda lluny dels emprenedors/es o dels qui tenim negocis unipersonals. Justament en aquest bloc de final d’any vull servir-me d’algunes de les eines d’aquesta metodologia per fer balanç.
L’agilitat es caracteritza per l’adaptació permanent als canvis constants. Petits i grans estem immersos en aquesta frenètica carrera del mercat. Tot evoluciona, tot canvia i d’això n’hem d’aprendre, i fer-ho ràpid.
Una de les accions que l’agilitat ens proposa és fer RETROSPECTIVA. Vol dir aturar-nos, analitzar, abordar accions de millora i aprendre. Aquest moment de l’any em sembla especialment necessari per fer això. I fer-ho amb algunes eines que poden aportar rigor en la nostra anàlisi.
Us en proposaré algunes com he fet en d’altres ocasions en aquest bloc.
Rituart, art en paper
La Montse ha obert fa poques setmanes un agradable establiment a la plaça de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet. Color, paper, llibretes, materials...
Una botiga cuidada fins al darrer detall on el paper és el protagonista i la calidesa, l’ordre i la calma t’embolcallen des del primer moment.
L’entrevisto a ella, malgrat no ser un negoci instal·lat al Penedès. La vaig conèixer en una formació per a emprenedors i em va admirar la seva determinació i il·lusió per poder fer de la seva passió per l’art, la seva professió.
Venia de treballar en horaris per torns en una fàbrica i, com tants emprenedors, tenia un somni. Avui la il·lusió i el somni són una realitat.
L’entrevisto asseguda en un bonic tamboret de colors asseguda en una taula plena de papers pintats, de pinzells, de materials que conviden a crear... Sóc a la seva botiga.
