El Pinzell, l’escola d’arts plàstiques de dibuix i pintura
Em trobo amb l’Àngels Meler i la Lídia i la Montse Català en el seu estudi. Un espai acollidor ple de color, d’ordre i d’obres d’art fetes pels alumnes
L’Àngels m’explica que va començar perquè li ho van demanar, “m’ensenyes a pintar?”… i en una habitació de casa i dues persones va començar aquesta aventura. Després a la carretera de Sant Martí i ara al Balcó de les Clotes.
Avui, amb les seves filles, formades a l’Escola Massana conformen un equip professional i familiar, un esperit que traspua en cada paraula que diuen.
I és que han crescut entre pinzells, com elles mateixes expliquen.
Roomia Room Escape
El Joan Ramon, el Xavi i l’Alba són tres joves emprenedors que, a banda de les seves feines, han decidit engegar un escape room a Vilafranca, al carrer Cortina 18, l’espai ROOMIA.
El Joan Ramon és il·lustrador i dissenyador gràfic i il·lustra llibres infantils i jocs de taula i de rol, el Xavi és també dissenyador i treballa de bomber d’empresa i l’Alba és mestra.
El Joan Ramon va tenir la idea inicial de tirar endavant aquest projecte. De seguida va veure que no ho podia fer sol. Es va associar amb el Xavi i l’Alba, bons amics i aficionats tots ells als escape room, als reptes i a una vessant artística que ha estat clau per materialitzar la multitud de detalls que demana crear un espai com aquest.
Un kit d’activació creativa. Més temps, més idees
Amb aquestes quatre ratlles voldria aportar alguns suggeriments per aprofitar el temps estiuenc en que, a priori, tots i totes tenim més temps, per pensar d’una forma més creativa. I és que necessitem de bones idees en infinitat de situacions, tant en l’àmbit estrictament personal com professional i la forma com es generen i els condicionants que es necessiten són exactament els mateixos. El temps és un d’ells, i el moment de vacances o de ritme més lent, ens el proporciona. Vet aquí algunes idees per tenir més bones idees.
Fibbo: una web de creixement exponencial
El Cristian, el Pep i el Joan són tres joves amics emprenedors que busquen a través del seu projecte, fer realitat les seves idees: pal·liar la precarietat laboral tan pròpia del moment i donar cobertura a una necessitat detectada.
El Cristian té 30 anys, ha fet els seus estudis vinculats al món de l’esport però poques vegades ha pogut treballar del que ha estudiat i sempre ho ha fet en treballs temporals. Se sent cansat del “rotllo laboral” que ofereix ara mateix condicions “molt justes”. Sempre ha tingut interès en buscar idees de negoci, sobretot per aconseguir més sensació de llibertat. El seu amic Pep té 26 anys i inquietuds i idees semblants. Va fer disseny gràfic però a causa d’un accident va haver de deixar d’estudiar i a més va haver de gastar molts diners per les seves operacions. Sent també una gran inquietud i desig de tenir un projecte propi. No deixa mai d’aprendre sobre disseny 3D i disseny web. I tots dos coincideixen en definir el Joan, el tercer membre del grup, com al creatiu. Amb només 24 anys, és cuiner i porta molt temps treballant ja al sector de l’hostaleria però també amb molta precarietat laboral.
L’ordre està de moda
La Glòria és una apassionada de les coses de casa i l’organització. En la seva vida personal i professional ha necessitat desenvolupar una gran habilitat organitzadora. A casa seva, quan era petita es dedicaven a fer aixovars i això ja la va introduir en el món de l’ordre de les coses de la llar.
Ara, als seus 58 anys, ha trobat, diu, la feina de la seva vida, convertir-se en organitzadora professional.
Es pot ensenyar a emprendre? Joves que emprenen
El mes de març és, per excel·lència, el mes de les jornades d’orientació pels joves. En molts municipis i escoles s’organitzen jornades i sessions per mostrar-los alternatives i possibilitats per al seu futur professional. I és en aquest marc que s’organitzen també concursos, reptes i presentacions de projectes d’emprenedoria. Lluny els queda a molts d’aquests joves la possibilitat de convertir aquell projecte que han imaginat en una realitat empresarial. Però no és gens estrany que quan preguntem a un jove que ha engegat un negoci d’on va sorgir la idea, molts d’ells recordin un professor/a que els va impulsar a pensar un projecte empresarial, en aquell moment fictici. Aquesta entrada al quadern vol posar en valor la tasca que tants docents fan per impulsar l’emprenedoria dels joves.
Un bus ple d’idees. Mirada atenta per emprendre
L’Ajuntament de Calafell ha organitzat aquest mes de febrer una experiència formativa i enriquidora pels emprenedors del seu municipi. Tan senzill com pujar en un bus que porta pel nom “El bus de les idees”. Un viatge curt, a un municipi veí, Vilafranca del Penedès, per veure cinc experiències d’altres iniciatives i emprenedors. Formació, rapida i àgil en el bus, contactes entre els viatgers, descobriment de detalls d’altres negocis, mirada oberta i encuriosida. Una suma de factors que converteixen “El bus de les idees” en una vivència formativa altament transformadora.
En aquest quadern compartiré alguns dels aprenentatges i descobriments que vam viure.
Tenir projectes, perquè emprendre és practicar l’ofici de ser persona
Enguany fa 10 anys que vaig engegar el meu projecte personal i professional. Vaig treballar durant molt temps a l’Ajuntament de Vilafranca i diferents circumstàncies em van empènyer a prendre la decisió d’emprendre en solitari. No ha estat un camí fàcil, les dificultats que tants emprenedors fan evidents en aquesta mateixa secció, serveixen per descriure la meva pròpia trajectòria. Però encara em sento més identificada quan escolto els motius que empenyen, que motiven, que t’impulsen a innovar, a buscar noves maneres de fer, a trobar reptes... perquè emprendre va d’això: de tenir projectes il·lusionants.
I és precisament aquest el tema que vull tractar avui. Els projectes, siguin personals o professionals articulen la nostra vida. Entenc per projecte petit o gran, una fita a aconseguir d’una certa dificultat. És un projecte per exemple escriure un bloc, o un llibre, però també ho és preparar un viatge o una cursa i evidentment muntar un negoci. No tenir-ne ens porta a la inacció i moltes vegades al sense sentit. Els projectes ens donen la força propulsora per engegar tasques i afrontar reptes. Però de què estan fets els projectes?
Tot comença per un “per què”?
De vegades confonem el MOTIU, amb la MOTIVACIÓ. En el meu cas vaig emprendre perquè havia pres la decisió de no seguir treballant a l’Ajuntament (això és el motiu). Em seduïa (i em sedueix avui encara més després de 10 anys) la idea d’ensenyar a emprendre, de donar les eines necessàries perquè una persona pugui transformar les seves idees en projectes concrets i això és una autèntica MOTIVACIÓ. M’apassiona la docència i el coneixement sobre la creativitat.
Podríem fer servir la metàfora de la pólvora i la metxa. El motiu seria la metxa que encén la pólvora de la motivació.
Sabries dir quina és la teva autèntica motivació per a algun dels projectes que tinguis en mans aquest 2019?
