El quadern d’aquest mes va dedicat al Congrés de Dones d’Empresa. Però vol ser també un reconeixement a la tasca d’aquest grup que porta per nom Dones d’Empresa i que aglutina empresàries executives i professionals que a través de la suma de talents i de mirades vol contribuir a eliminar els obstacles directes i indirectes. Així ho explica la seva pàgina web.

Per tercer any consecutiu un Congrés de Dones d’empresa
Per tercera vegada, el mes d’octubre ha portat a Vilanova un congrés que posa en valor la feina, l’experiència, la innovació, el rigor, la xarxa i les ganes d’aprendre del més de 150 dones que s’hi apleguen. Una programació plena de conferències, taules d’experiències i microponències que imprimeixen un ritme i una aportació constant de coneixement i reflexió. Un curosa organització en temps i qualitat que garanteix que el temps invertit en assistir-hi retorna en nous aprenentatges, noves relacions i una agradable sensació de positivitat encomanadissa.

L’Eloi va obrir ara fa cinc anys la botiga Espai Running. Una botiga especialitzada al servei del corredor que a més s’ha convertit en un lloc de referència  i un punt de trobada pels amants del running. Ara i fruit de la seva visió estratègica i inquietud ens presenta el Running Sack, una nova línia de negoci actual, fresca i amb grans perspectives.

Eloi, com t’han anat aquests darrers cinc anys?
Fa cinc anys la botiga de running tal com la vaig pensar i obrir tenia sentit. L’eufòria de córrer era un sector a l’alça i a Vilafranca no hi havia cap botiga especialitzada. Així va ser. Vaig obrir i el tres primers anys vaig anar creixent. He controlat molt la despesa, he anat creixent, he fet un gran esforç per donar-me a conèixer a les curses i crec que he aconseguit posicionar-me d’una forma correcta.
Però els darrers dos anys el creixement no ha estat l’esperat perquè les tendències canvien. La revolució tecnològica ha fet que el comerç petit en general no hagi tingut el creixement exponencial del comerç online.
És evident que un comerç a Vilafranca té un sostre.
Em calia pensar en un projecte que em permetés tenir creixements més grans i això passa per l’online.

ENTREVISTO el Toni Regueiro, actor de teatre, cinema, tv i director. M’explica que és actor per accident. Es va presentar a un càsting del Bigas Luna i el van agafar. El CAEP li va oferir la següent oportunitat i una llarga trajectòria de formació, reciclatge i experiència l’avalen.
El fet que la seva mare fos “taquillera del Casal” ha fet que hagi viscut des de la infància envoltat de cinema i també de teatre. Des de ben petit, diu que jugava a fer pel·lícules, i repartia papers entre els seus amics... Havia de ser...
Però possiblement per a molts és el Toni de Cal Cuscó. Allà el veiem, sempre atent, darrere el taulell.

Toni, quines coses estàs fent en aquests moments a nivell professional en el món del teatre?
Doncs estic molt content, el juny vaig estrenar un Pirandello, un d’aquells autors clàssics de teatre que resulta molt gratificant de fer per un actor de teatre. He estat molts anys en direcció i produccions i ara fer de nou interpretació m’il·lusiona molt.
Hem estat fent una setmana de representacions a Sabadell i de cara a la temporada vinent voldríem fer temporada a Bcn.
A banda, al Vijazz vam fer a la sala de tast un maridatge amb contes eròtics que va funcionar molt bé.