La Glòria és una apassionada de les coses de casa i l’organització. En la seva vida personal i professional ha necessitat desenvolupar una gran habilitat organitzadora. A casa seva, quan era petita es dedicaven a fer aixovars i això ja la va introduir en el món de l’ordre de les coses de la llar.
Ara, als seus 58 anys, ha trobat, diu, la feina de la seva vida, convertir-se en organitzadora professional.
El mes de març és, per excel·lència, el mes de les jornades d’orientació pels joves. En molts municipis i escoles s’organitzen jornades i sessions per mostrar-los alternatives i possibilitats per al seu futur professional. I és en aquest marc que s’organitzen també concursos, reptes i presentacions de projectes d’emprenedoria. Lluny els queda a molts d’aquests joves la possibilitat de convertir aquell projecte que han imaginat en una realitat empresarial. Però no és gens estrany que quan preguntem a un jove que ha engegat un negoci d’on va sorgir la idea, molts d’ells recordin un professor/a que els va impulsar a pensar un projecte empresarial, en aquell moment fictici. Aquesta entrada al quadern vol posar en valor la tasca que tants docents fan per impulsar l’emprenedoria dels joves.
L’Ajuntament de Calafell ha organitzat aquest mes de febrer una experiència formativa i enriquidora pels emprenedors del seu municipi. Tan senzill com pujar en un bus que porta pel nom “El bus de les idees”. Un viatge curt, a un municipi veí, Vilafranca del Penedès, per veure cinc experiències d’altres iniciatives i emprenedors. Formació, rapida i àgil en el bus, contactes entre els viatgers, descobriment de detalls d’altres negocis, mirada oberta i encuriosida. Una suma de factors que converteixen “El bus de les idees” en una vivència formativa altament transformadora.
En aquest quadern compartiré alguns dels aprenentatges i descobriments que vam viure.
Enguany fa 10 anys que vaig engegar el meu projecte personal i professional. Vaig treballar durant molt temps a l’Ajuntament de Vilafranca i diferents circumstàncies em van empènyer a prendre la decisió d’emprendre en solitari. No ha estat un camí fàcil, les dificultats que tants emprenedors fan evidents en aquesta mateixa secció, serveixen per descriure la meva pròpia trajectòria. Però encara em sento més identificada quan escolto els motius que empenyen, que motiven, que t’impulsen a innovar, a buscar noves maneres de fer, a trobar reptes... perquè emprendre va d’això: de tenir projectes il·lusionants.
I és precisament aquest el tema que vull tractar avui. Els projectes, siguin personals o professionals articulen la nostra vida. Entenc per projecte petit o gran, una fita a aconseguir d’una certa dificultat. És un projecte per exemple escriure un bloc, o un llibre, però també ho és preparar un viatge o una cursa i evidentment muntar un negoci. No tenir-ne ens porta a la inacció i moltes vegades al sense sentit. Els projectes ens donen la força propulsora per engegar tasques i afrontar reptes. Però de què estan fets els projectes?
Tot comença per un “per què”?
De vegades confonem el MOTIU, amb la MOTIVACIÓ. En el meu cas vaig emprendre perquè havia pres la decisió de no seguir treballant a l’Ajuntament (això és el motiu). Em seduïa (i em sedueix avui encara més després de 10 anys) la idea d’ensenyar a emprendre, de donar les eines necessàries perquè una persona pugui transformar les seves idees en projectes concrets i això és una autèntica MOTIVACIÓ. M’apassiona la docència i el coneixement sobre la creativitat.
Podríem fer servir la metàfora de la pólvora i la metxa. El motiu seria la metxa que encén la pólvora de la motivació.
Sabries dir quina és la teva autèntica motivació per a algun dels projectes que tinguis en mans aquest 2019?
Entrevistem la Sílvia Giralt.
La Cistelleria Giralt va néixer al segle S. XIX folrant d’espart les bótes de vi que es portaven a Amèrica per protegir-les. Posteriorment es van dedicar a fer escombres, a la fàbrica van arribar a ser més de 40 treballadors. El negoci va seguir junt amb la botiga que inicialment venia productes molt relacionats amb la pagesia. La mare de la Sílvia mica en mica la va anar ampliant i diversificant amb productes relacionats no només amb l’agricultura sinó també amb la decoració. La Cistelleria fa un pas endavant quan s’amplia al mateix carrer Hermenegild Clascar i obra una nova botiga específicament de decoració.
La Sílvia i el seu germà Josep han donat un pas endavant. Ella fa d’interiorista, amb una visió nova, fresca i àgil d’aquest concepte (com ara veurem) i ell, a banda de fer les intal·lacions s’ha especialitzat en la restauració de reixeta i altres elements que posen en valor les coses antigues i els seus materials més nobles.
Habitualment entrevistem en aquesta secció emprenedors que comencen de nou un negoci. Tant necessari com això és conèixer com es fa per mantenir i adaptar un negoci de tants anys en un sector amb tanta competència com és el de la decoració. Què heu fet per avançar en aquests darrers anys de crisi?
El tema decoratiu és molt prescindible. I com que en pots prescindir el canvi que vam notar en els anys de crisi va ser molt gran.
D’aquí va néixer la necessitat d’arribar al concepte de decoració lowcost. Abans de la crisi hi havia un concepte de la decoració diferent, tot havia de durar més temps. La irrupció d’IKEA en aquest sector canvia moltes coses i la gent valora molt l’atractiu visual i de preu.
Aquí neix una altra etapa, tocava adaptar-se.
Resulta paradoxal que la pràctica totalitat dels estudis, anàlisis i projeccions que es fan parlant del futur laboral de la societat, destaquin LA CREATIVITAT com a destresa i habilitat absolutament necessària i imprescindible, i en canvi en tinguem un concepte tant desdibuixat.
Com que acaba de sortir al mercat aquest petit llibre que he escrit sobre el pensament creatiu, aprofito El Quadern de l’Emprenedor per parlar de la creativitat.
Què és la creativitat?
La creativitat és l’habilitat que tenim les persones de generar noves idees i conceptes a partir de fer associacions i combinacions que ens aporten solucions originals.
És l’art de trobar possibilitats i alternatives i la trobem en qualsevol de les activitats humanes.
Tradicionalment hem associat la condició de “ser creatiu/va” a determinades activitats vinculades a diferents manifestacions de l’art com l’escriptura, la pintura, el dibuix, la música... o bé a l’enginy i l’invent.
Avui sabem que cadascú manifesta la seva creativitat en allò en el que és destre, i li agrada i el motiva.
És un negoci familiar que ha transformat l’espai de CP Gràfic en un espai de treball compartit on disposes d’un lloc de treball propi i uns espais compartits i office. Un nou coworking a Vilafranca en un lloc cèntric al carrer General Cortijo núm. 23 (d’aquí el nom del seu logotip). CP Gràfic que funciona des de fa 30 anys, ara ha evolucionat, s’ha adaptat i transformat.
Per què el vostre estudi de disseny gràfic ha evolucionat cap aquí?
La veritat és que va ser fruit d’una casualitat. Ara fa un parell d’anys vam reestructurar el negoci i en fer-ho va quedar un espai lliure. En aquells moments unes noies, amigues dels fills, els calia disposar d’un espai per treballar i van venir al General Cortijo 23.
Quan, fruit dels canvis interns, ens van quedar espais lliures, amb els fills vam valorar que crear un cowoking podia ser una bona solució. Crèiem, i ho creiem ara que hi ha un perfil de professionals que té necessitat d’uns espais, un entorn i una manera de treballar que nosaltres els podem oferir.
L’Anna és una jove, emprenedora, dinàmica, inquieta que amb només 25 anys ha aconseguit, ja a hores d’ara, ser la referent de la disciplina de les teles aèries a la comarca. Li agraden les acrobàcies aèries i el món artístic, la dansa i ha decidit posar les seves idees sobre paper i fer de tot això un projecte de vida.
Anna, en quin moment decideixes que el que vols és treballar per tu mateixa?
Vaig començar fent de professora de teles com a hobbie i com a activitat extraescolar a l’escola Montagut. Ben aviat vaig veure que agradava molt i que hi havia molta demanda. De fet jo vaig conèixer les teles quasi per casualitat quan feia INEF i em va agradar tant que tenia necessitat d’ensenyar-ho i transmetre-ho.
I així em vaig anar endinsant en aquest món, aprenent i ensenyant. I quasibé sense adornar-me’n vaig acabar creant la meva pròpia empresa.
Ja és a la venda el número 129
Subscriu-te a la Newsletter del Penedès Econòmic
i rebràs totes les notícies en un sol correu